Giny d'igualtat • Eduard Solà

Remember

2010-08-09T04:07:00.005+02:00

Avui he estat fent còpies de seguretat del teu fotolog, més que res, per si de cas algun dia se't passa pel cap esborrar part del teu passat. No sé què penses, després de tant temps.

Aquest blog estava ben mort, eh? Bé, repassar tota la nostra història m'ha posat nostàlgic i he pensat que havia d'escriure-ho, com abans, eh? :)

Jo no he conegut ni conec gaires històries d'amor, de fet, de conèixe'n només en conec una a fons, la meva amb tu. Una història fascinant, com n'hi ha poques, d'amor incontrolat de dos adolescents que estan ben sonats. I no ho penso reduït tot a les hormones, ni molt menys.

És fascinant el que ens vam arribar a estimar, de fet queda reflectit a les teves actualitzacions, queda reflectit a tot aquest blog, als seus arxius, que per descomptat no esborraré mai, diuen que poder recordar la història de la nostra vida està bé per no repetir els mateixos errors, en podeu estar segurs que jo no la repasso per això... ja ho tinc ben clar.

El fet que jo pogués fer 1 hora i mitja de tren per venir-te a veure mitja hora i tornar a fer el mateix trajecte em demostra que el que sentia, jo almenys, era amor, amor sincer i veritable, d'aquells que es poden tocar amb les mans perquè ens l'imaginem materialment. He recordat la meva primera esquiada, uns moments que no repetiré mai i que queden en el record... les caigudes a la pista blava, les nostres emprenyades hahahah... és ben anecdòtic tot plegat, i que ho comenti just ara que ja en fa 3 anys i mig (crec). Saps què? Sabeu què? No me'n penedeixo de RES, d'absolutament RES, i he de dir, ara sí, que aquells mesos van ser els millors, els més plens, els més guais de la meva curta vida.

Durant aquests darrers dos anys he canviat, i he canviat molt, m'han passat moltes coses, i segueixo recordant-ho tot, només em cal situar-me, i n'estic segur que tu també ho recordes, en alguna ocasió, i repasses el fotolog i t'emociones com faig jo, és molt bonic poder-ho fer.

N'estic orgullós que hagis format part de la meva vida.

No sé si llegiràs això, però si ho llegeixes, dóna senyals de vida, dona! :)

Bona nit.

Si passeu per aquí, sigueu qui sigueu, comenteu!

d'un amor boig, com pluja seca...

Canvi d'adreça

2009-05-25T15:22:00.003+02:00

Tot el contingut d'aquest bloc ha estat enviat a la seva nova adreça web, binic.net, allà trobareu continguts actualitzats, i una millora en el format del bloc, utilitzant Wordpress com a motor de publicació.

Una curiositat geek més

2008-12-24T03:39:00.000+01:00

Comptat i debatut

2008-12-21T22:50:00.003+01:00

Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols. Amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.
País de paisatge hipotecat. Venut a la divina providència. Som hereus irresponsables i curts de mires.
País que fuig de la lectura. No siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional i nacional que necessita.
País que aspira a sucursal. Sanament regionalista. Educadament dòcil. Infinitament alienat.
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa. Que assumeixen el rol indigne d’engranatge. Que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya.
País de complexos i tergiversacions. Capital de la censura i de la manipulació mediàtica.
País de l’enveja i de l’auto-odi. Que nega i neutralitza però no basteix. Que protesta flèbilment des de la barrera.
País amnèsic. Desmemoriat. Que amaga la història en les profunditats de l’armari.
País de la vacuïtat. De l’ortodòxia i el discurs unívoc. Retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular. Governants que són titelles dels empresaris. Amos i senyors de la pompa i l’ostentació.
País anònim. Sense símbols. A la deriva del temps i de l’espai.
País de putes. Lladres i capellans. Especuladors i proxenetes. Taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.

Pau Alabajos

Els PeCés i els MACs

2008-12-10T17:32:00.002+01:00

Mireu, el món de la informàtica es divideix en dues classes de persones. Els PeCes, i els MACs.

Els PeCes es caracteritzen per ser una mena de gent conformista, poc innovadora, falsa, ridícula i "de facto". Es conformen amb els senzills programes que duen virus i altres merdes que només fan que embrutar la informàtica.

La gran cagada dels PeCes, naturalment, és el Vista, el pitjor sistema operatiu en la història dels PeCes.

La millor innovació, com deureu saber, és l'Ubuntu, el reformista Ubuntu, que un Stalin enfurismat amb la filosofia Linux, segurament enviaria a Sibèria.

És trist que els PeCes es conformin amb l'Ubuntu com a millor innovació... però són així, ells.

Els MACs, normalment som gent innovadora, que sempre busca una cosa millor, una millor màquina, un millor gadget, una millor interfície, en definitiva, una millor comoditat i un millor treball. No ens coformem amb el bàsic XP per treballar, estudiar o fer el geek. Tampoc ens conformem amb el normal mp3 per escoltar música, l'mp4 per veure vídeos o la típica consola per jugar a jocs. Els nostres programes no duen virus per què el sistema és sa.

Probablement, la gran cagada dels MAC's, ha estat adaptar l'XP al Macintosh. Així com desenvolupar l'Office per Mac, per què, tenint un iWork que pot llegir qualsevol document fet per qualsevol programa, per què vols un programa per PeCes?

La millor innovació, per suposat, és l'iPhone 3G, un gadget capaç de tot. Música amb una qualitat insuperable, 300kbps. Vídeos amb una resolució impressionant panoràmica. Jocs amb uns gràfics respectables, millorables i millorats cada dia. Un disseny maquíssim, una duresa duradora, i un parell de botons per engegar i anar a la pantalla principal.

Es diu que els PeCes volen imitar aquest gadget, fent un sistema operatiu nou, el Vienna, o Windows 7. Jo els hi dic que mai podran igualar l'iPhone 3G, per què sabeu? Sou conformistes per naturalesa. Només voleu fer diners i més diners utilitzant la tecnologia i la informàtica en favor vostre per fer-vos rics i augmentar la vostra popularitat.

El paio de la dreta és un PeCé, com deureu haver deduït.
Es diu Steve Ballmer i actualment és el CEO (president) de Microsoft, la companyia més rica del món, i alhora també, més falsa i més conformista.

El de l'esquerra és un MAC.
Es diu Steve Jobs i és l'actual CEO d'Apple, l'empresa més innovadora del moment, ha inventat els ordinadors, tot i que els PeCés sempre s'estan aprofitant dels seus avenços en tecnologia, tant mòbil com estàndard. És un dels grans de la informàtica, i quasi totes les innovacions són atribuïdes a ell i a la seva companyia, Apple.

Els dos es diuen Steve i no tenen gaire cabell, però són ben diferents, l'un duu corbata i l'altre, presenta les noves innovacions amb bambes i texans.

Un vídeo de cadascú:

Steve Jobs: http://www.youtube.com/watch?v=PZoPdBh8KUs (no me n'he pogut estar de mirar-lo per què és el començament d'una nova etapa i una nova era, pell de gallina al veure'l)

Steve Ballmer: http://www.youtube.com/watch?v=wvsboPUjrGc (quina pena de tio... U_U')

La història dels PeCés i dels MACs és llarga, i ja us l'explicaré un altre dia.

Salut.

I perdoneu aquest rotllo geek, m'he inspirat.

KOP TORNA (de les vacances)

2008-11-14T19:27:00.005+01:00

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i cassalla.
I si us arriba
el pressupost
beveu bon "whisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer,
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Així per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura la vida dura,
doncs un altre cop de part dels bons,
i fins a la mort!
Però llavors, no em moriré: faré vacances.

Núvol d'etiquetes

2008-11-08T00:51:00.009+01:00

Com podeu veure a la barra de la dreta, he inclòs un núvol d'etiquetes, on podeu cercar quina és la categoria que voleu explorar.

Per posar un núvol d'etiquetes al vostre blog, heu de fer això:

Aneu a la pestanya de "Format", aleshores aneu a "Modifica l'HTML", un cop allà, marqueu l'opció "Expandir plantilles de widgets" per tal que el nostre widget sigui acceptat a la plantilla de Blogger.

Premeu Ctrl+F (una eina molt útil que incorpora el Firefox per buscar a les línies de codi) i inserteu aquest fragment de codi: <b:section class='sidebar' id='sidebar' preferred='yes'> quan l'hagi trobat a la plantilla, copieu i enganxeu aquest script just a sota:

<b:widget id='Label99' locked='false' title='Núvol d'etiquetes' type='Label'>
<b:includable id='main'>
<b:if cond='data:title'>
<h2><data:title/></h2>
</b:if>
<div class='widget-content'>
<object type="application/x-shockwave-flash" data="http://halotemplates.s3.amazonaws.com/wp-cumulus-example/tagcloud.swf" width="250" height="200" allowscriptaccess="always" >
<param name="movie" value="http://halotemplates.s3.amazonaws.com/wp-cumulus-example/tagcloud.swf" />
<param name="bgcolor" value="#ffffff" />
<param name="flashvars" value="tcolor=0x000000&mode=tags&distr=true&tspeed=100&tagcloud=<tags>
<b:loop values='data:labels' var='label'>
<a expr:dir='data:blog.languageDirection' expr:href='data:label.url' style='12'><data:label.name/></a>
</b:loop>
</tags>" />
<p>Blogumulus by <a href='http://www.roytanck.com/'>Roy Tanck</a> and <a href='http://www.bloggerbuster.com'>Amanda Fazani</a></p>
</object>
</div>
<b:include name='quickedit'/>
</b:includable>
</b:widget>

Guardeu la plantilla i aneu a "Elements de pàgina", allà configureu l'script com vulgueu i poseu-lo on us agradi més ;)

Si el voleu en qualsevol color, demaneu-lo mitjançant un comentari a aquesta entrada, us el faré i us l'enviaré per correu.

El poble

2008-10-26T16:29:00.003+01:00

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant amb descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d'estiu
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
El principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

Miquel Martí i Pol

Feia molt que buscava aquest poema d'en Miquel, per fi l'he trobat! De la mà d'aquest blog.

Actualitzem a la 2.1? Ara?

2008-10-24T23:23:00.005+02:00

Avui he rebut el següent missatge de Movistar:

"Apple lanza la version 2.1 del software para iPhone. Conecta tu iPhone a iTunes, haz clic en Actualizaciones y descargatelo gratis"

M'ha fet molta gràcia... estava esperant el tren a Igualada i jugava al Jelly Car mentre escoltava música, se m'ha escapat un somriure al llegir-ho. I és que ja té collons la cosa que després d'un mes i pico d'actualitzar el meu iPhone 3G a la versió 2.1, ara rebi aquest missatge... si ens haguessim de refiar de Movistar, aniriem bé.

En fi, efectivitat, és el que cal, i millorar els servidors... que per alguna cosa són la principal empresa de telefonia de l'Estat Espanyol.

Primer concurs d'iPhone Catalunya

2008-10-17T23:01:00.002+02:00

La comunitat catalana d'iPhone organitza aquest mes d'octubre-novembre el primer concurs, en el qual es sortejarà un lot d'accessoris pel telèfon d'Apple, us animo a entrar i participar, només heu d'escriure un comentari a l'entrada del concurs i ja entrareu directament al concurs.

Salut!

Seguiment keynote (actualitzant cada mitja hora)

2008-10-14T18:59:00.007+02:00

18:59 - Tothom està assegut ja a la seva cadira, sona música clàssica a l'Infinite Loop i els llums s'apaguen, Steve Jobs surt a l'escenari.

19:00 - Steve Jobs dóna el comandament a en Tim Cook, que parla de l'"Stage of the Mac" i d'altres coses.

19:30 - Jonathan Ive ha parlat de les noves carcasses dels Macbooks, i el per què seran d'alumini, Steve Jobs surt després i parla de les gràfiques Nvidia, presenta el nou trackpad, que suprimeix els botons físics, i també presenta oficialment el nou Macbook Pro:

Steve Jobs descriu part a part el nou Macbook Pro, diu que serà més prim i més lleuger que l'actual! Envia la carcassa al públic per què notin com n'és de ferma.

20:00 - Steve Jobs parla del Macbook Pro, en descriu les característiques de hardware. I passa a parlar de l'Air, que serà més barat i estarà disponible al novembre. Parla també de les noves pantalles i passa a parlar del Macbook, presenta la nova generació de Macbook's, de metall també, i en color blanc, cantonades rodones, pantalla glass, caixa d'alumini, led's, trackpad glass. Valdran 1299$ i aquestes en són les característiques: 13.3 inch LED, 2 GHz Core 2 duo, 3 MB cache, 2 GB de RAM, 160 GB de disc, NVIDIA 9400 M.

Reproducció del vídeo de l'anunci...
Steve Jobs mostra la seva pressió arterial, hahahahaha! xD (vegis el rumor que va còrrer per la xarxa)
Torn de preguntes i respostes a la premsa (no s'havia fet mai encara...)
20:07 - S'acaba el torn de preguntes i es tanca la keynote.

Web d'Apple actualitzada
Vídeo dels nous Macbook's

Seguiment de la keynote de demà

2008-10-14T00:05:00.006+02:00

Demà aquest blog estarà atent a les novetats que Steve Jobs presentarà a la keynote sobre els portàtils, miraré de fer-ne un seguiment aquí, i després la resumiré a iPhone Catalunya.

La llum retorna als portàtils, aquest és el lema que utilitza Apple per anunciar aquesta keynote, que es retransmetrà en directe des del Bloc d'Apple en català, mossegalapoma.cat, Applesfera, AppleWeblog, FactorMac i tants d'altres llocs de la xarxa que em deixo. Alguns d'aquests llocs estan ara, naturalment, inactius i demà quan comenci la keynote, a les 10:00 hora de San Francisco i a les 19:00 hora d'aquí, estarà tot en plena marxa.

Cal anomenar que pels usuaris de l'iPhone, AppleWeblog ha habilitat una eina que a més d'un ens serà útil per no passar-nos una hora i més davant la pantalla llegint el que ens diuen els nostres informadors, aquesta eina és l'AppleWeblog Live! Mobile.

Vinga, feliç keynote a tots i totes!

La BlackBerry Storm

2008-10-08T15:20:00.002+02:00

Personalment penso que és horrible el seu disseny... diuen que podria ser el competidor més directe per a l'iPhone 3G.

Així ens la descriu en Tomàs de mossegalapoma.cat:

Un terminal de pantalla tàctil de 3,25” i 480×360 pixels, sensible a la posició vertical/horitzontal i amb una càmera de 3,2 Megapixels i autofocus.

La nova Storm ve amb 128 MB de RAM i 1GB de eMMC ampliable a 16GB per MicroSD i amb el servei de missatgeria propi de la marca, a banda de reproducció d’àudio i vídeo i sincronització amb iTunes.

Integra, a més, un GPS autònom i BlackBerry Maps i, pel que diuen a les seves especificacions, portarà també un Bluetooth com cal (amb àudio stereo A2DP/AVCRP-DUN).

iPhone 3G vs Android

2008-10-08T11:15:00.002+02:00

Android competidor directe de l'iPhone, pe... perdó?

Ni a la sola de la sabata.

El cercle viciós del capital

2008-10-07T17:15:00.002+02:00

En Josep va al banc a contractar una hipoteca per poder pagar la casa que acaba de comprar, aquest home té uns ingressos mensuals de 700 euros. El banquer li diu que cap problema, hipoteca per tants anys i anar pagant, resulta que aquest home, arriba un mes que no pot pagar per què l'han acomiadat de la feina i només cobra 400 euros de l'atur, i aleshores el banc se li queda la casa. Aquest banc posa a la venda aquesta casa al preu normal del mercat, però resulta que les empreses no generen la mateixa quantitat de beneficis que fa un any i la solució més dràstica és reduïr plantilla, tota aquesta gent sense feina no té diners per comprar cases, i a més, com a en Josep, el banc es queda les que tenen ara. Aquesta empresa, per tal de cobrir les pèrdues i no disminuïr els beneficis, va al banc i li demana diners, resulta que el banc no en té per què els té quasi tots invertits en cases, l'empresa fa fallida i deixa al carrer la resta de la plantilla, que vista la situació, no troben feina. A una altra empresa li passa el mateix i va al banc del costat a buscar un crèdit, resulta que aquest banc no té capital per poder donar aquest crèdit, això genera que aquest banc, al no moure diners i no rebre beneficis per aquests, faci fallida i deixi al carrer tants altres cents de persones. En Marcel, que havia estat tota la vida estalviant per poder viure, veu com l'estat agafa els seus impostos i els dóna al banc per què aquest doni prèstecs a les empreses i n'obtingui interessos per poder avançar, quan el senyor empresari viu de conya a la seva casita del barrio alto i el seu Mercedes. Així funciona el sistema capitalista, sempre, treballem tota la vida per poder viure i resulta que TOTS hem de pagar els errors de pocs.

Us sembla just?

Per què els EUA són l'origen de tota aquesta crisi? Per què el seu capitalisme és el més ferotge del món, hi ha molta desigualtat social, pocs tenen moltíssims diners i molts en tenen poquíssims, aleshores els bancs d'aquí tenen diners invertits allà, si allà no poden pagar i aquestes inversions no donen resultat, els bancs fan fallida i la resta del sistema cau. Globalització.

I això només acaba de començar, la crisi durarà almenys fins el 2012 i cada cop serà més brutal i terrible, ens tocarà a tots pagar els errors de pocs, això és el capital, això és el sistema al qual hem nascut i al qual estem condemnats a viure la resta de la nostra vida, cada vegada igual i cada cop més ràpid.

Espero que les vsotres famílies se'n surtin, i si sou fills i filles d'empresaris, us ha tocat la loteria. O no.

Què és un feed? (vegis RSS)

2008-10-05T21:00:00.011+02:00

Imagino que us sonarà a xino cada cop que el navegador us diu quelcom d'un feed RSS, o quan veieu a una pàgina web o a un blog una opció per subcriure'us a un feed RSS, bé, aquesta entrada va dirigida a aquesta gent que llegiu aquest blog i que no en teniu ni idea del que és.

Un feed és una eina que s'utilitza per facilitar als internautes que visiten un blog o que els n'interessa el contingut les dades que aquell blog difón. És a dir, que si la persona o equip de persones que actualitzen aquell blog publiquen una nova entrada, el feed RSS us dirà que aquell blog té nou contingut, us en mostrarà el títol de l'entrada i en alguns casos un fragment de text.

Com podeu afegir un rang d'actualització RSS al vostre navegador i/o eina d'actualització:

Primer de tot heu de saber que la pàgina de la qual voleu estar actualitzats constantment té un feed RSS, en aquest cas el meu blog en té per què és blogger, els blogs hostatjats a blogger tenen RSS per defecte. Si la pàgina té feed RSS, ho sabreu per què la barra de navegació del Firefox té l'opció per subscriure'us al feed:

Cliqueu allà sobre i us mostrarà diferents opcions, normalment són dues (RSS o Atom) trieu RSS i aleshores s'us obrirà una nova pàgina a la qual li haureu de dir què voleu utilitzar per subcriure'us al feed.
Jo us recomano la primera, la que està per defecte i la que segur que tindreu tots els que teniu Firefox 3 "Adreces d'interès actives":

Cliqueu a "Subscriu-m'hi ara" i veureu que us dirà on voleu guardar-ho, us recomano que trieu l'opció de guardar-ho a la barra d'adreces d'interès, us serà més fàcil de veure el rang i d'estar totalment actualitzats:

I aquí en teniu el resultat:

L'RSS, una eina nova que ens ajuda a estar més informats i a gaudir molt més d'internet.

Espero que us hagi servit, qualsevol dubte i/o comentari, ja sabeu.

Adhesió a la Penedesfera

2008-10-04T00:53:00.004+02:00

Bé, sense que jo ho demanés, en Daniel García Peris m'ha afegit al directori de la Penedesfera. És per mi una bona sorpresa, vist l'interès que mostren els professionals per aquest blog... això vol dir que la feina està ben feta, i continuaré així, però amb un ritme més constant d'actualitzacions.

Aquesta adhesió a la Penedesfera obre també el directori de Vallbona d'Anoia, espero que ben aviat s'hi animi més gent, a escriure en blogs!

Aquest blog ja pertany a una bona colla de xarxes, com l'Anoiasfera, la Xarxa de Blocs Sobiranistes o la mateixa Penedesfera. Així com també el directori de blocs CercaBloc.

M'agradaria dir que ben aviat aquest blog estarà adaptat a les noves tecnologies per compartir articles, i noves innovacions que m'ha n passat per alt i que caldria incloure.

Salut i endavant!

[RUMOR] Steve Jobs podria haver sofert un atac de cor

2008-10-03T14:05:00.012+02:00

Estava navegant per la xarxa aquest matí i m'he topat amb una notícia, que no passa de ser un rumor, sobre Steve jobs, es comenta que podria haver sofert un atac de cor greu.

Steve Jobs és el fundador d'Apple, i actualment n'és el president.

He de recordar que Steve Jobs es trobava en un delicat estat de salut després de superar el seu càncer de pancrees del qual es va poder operar i el van poder extreure. Últimament a les keynotes d'Apple se'l veia molt prim i demacrat, tot i que a l'última keynote va anunciar que els rumors sobre el seu estat de salut eren molt exagerats.

Esperem que només sigui un rumor de mal gust i que el nostre estimat líder de la innovació tecnològica no hagi patit tal atac.

_________________________________________________

Agents de premsa d'Apple han desmentit aquesta notícia ara fa uns minuts, STEVE JOBS ESTÀ SA I ESTALVI A CASA SEVA.

Esperem que Apple no deixi en pau el desgraciat que ha difós tal rumor i que ens ha deixat amb la por a flor de pell.

Altres fonts:
iReport (anglès)
AppleWeblog (castellà)
FactorMac (castellà)

Una petita història de geeks

2008-10-02T14:48:00.002+02:00

Tot navegant per la xarxa m'he topat amb aquest vídeo, que relata la rivalitat que hi ha entre Steve Jobs (Apple) i Bill Gates (Microsoft), i com el ja vell ordinador de 8 bits, hi posa pau. Una història per geeks.

Obre l'Anoiadiari.cat, el diari digital de l'Anoia

2008-10-01T17:10:00.003+02:00

Avui ha obert el primer diari digital de l'Anoia, i la veritat és que m'ha agradat molt el disseny, haurem d'anar observant com evoluciona la cosa... ara per ara es presenten així:

Per què naixem?

El periodisme ja no és el que era. Com tantes altres professions, la periodística s'ha hagut d’anar adaptant a noves maneres de comunicar, a noves maneres de generar informació, a les noves tecnologies i a una societat que té uns altres interessos i que rep la informació per unes altres vies.

Aquests canvis han provocat la defenestració d’alguns mitjans tradicionals que no han sabut fer aquesta adaptació, però a la vegada han propiciat, en molts casos, que afloressin mitjans de comunicació menys seriosos, que practiquen un cert relaxament professional, amb abús de les males pràctiques en l’exercici del periodisme i que deixen en segon terme l’aplicació del Codi Deontològic. Una eina tan bona com és internet ha estat, sovint, utilitzada per difondre productes de baixíssima qualitat que es fan passar per diaris, on ningú dóna la cara per la informació que es publica, on no es contrasta la informació ni es busquen les fonts.

Amb ells també ha nascut l'Anoiasfera, el directori de blocs i blocaires de l'Anoia, i, com no, aquest bloc ja hi és present.

Torna l'Arc de Sant Martí a Apple

2008-10-01T16:36:00.006+02:00

Després d'anys d'haver innovat i d'haver dissenyat només en blanc i negre, Steve Jobs anuncia que els nous iPod's Nano (quarta generació) es vendran en 9 colors diferents.

Tot i que Apple ja tenia dispostius en color, com els antics nanos, que es venien en 5 colors diferents, tot i que no gaire atractius... i no podiem dir que fossin un Arc de Sant Martí.

Aquests són els colors dels nous iPod's nano, els "nano-chromatic":

Realment, són molt bonics, si pogués me'n compraria un.

Galeria
Vídeo

Internauta, el gran germà et vigila

2008-09-23T17:06:00.008+02:00

Això ja ho sabiem, però ara serà evident i estarà aprovat en una directiva europea.

Notícia al Racó Català:

El Parlament Europeu vota demà la nova Directiva Europea de Telecomunicacions de la Unió Europea, el que es coneix com el "Paquet Telecom" que aglutina tot de noves directives i esmenes, entre elles les conegudes com a "esmenes-torpede". Aquestes esmenes especials, amb l'excusa de protegir el ciutadà i la cultura, amenacen amb acabar amb les llibertats individuals a Internet, la seva neutralitat, i convertir-la en una xarxa controlada a tots els nivells pels governs i les entitats de gestió de drets audiovisuals. En cas de ser ratificades demà per l'Eurocambra podrien convertir qualsevol funcionari o buròcrata en un espia i censor de la xarxa.

Què vol dir això?

Això vol dir que la teva llibertat, el correu, la teva missatgeria instantània, el teu ordinador n general, estarà continuament vigilat, si aquests funcionaris i/o buròcrates creuen que és necessari. Si abans ja estavem controlats, ara ho estarem igual o més, i a sobre pesarà sobre nosaltres una Directiva Europea contra la desobediència civil col·lectiva i/o autònoma.

Les autoritats de cada estat de la UE podran decidir, en cas de tirar endavant les esmenes a l'Europarlament, quin programari és autoritzat i quin no, exigir implementacions tècniques als proveidors d'Internet per tal de controlar-ne els continguts, i fer fora literalment de la xarxa aquell qui considerin que "comparteix material il·lícit". En aquesta decisió hi tindran un notable poder i influència així mateix les entitats de gestió de drets d'autor, com ara la polèmica SGAE espanyola. Les directives fins i tot legitimen les autoritats, ISP's i les entitats de gestió a poder forçar la instal·lació de programari espia als ordinadors dels internautes europeus per controlar els continguts que comparteixen a la xarxa.

Més merda pel merder... tot el que es diu en aquest paràgraf significa que la nostra llibertat, la d'executar un programa no patentat, quedarà regulada pel govern espanyol i la SGAE. A més, el govern decidirà, juntament amb la SGAE, si a aquell internauta que ha estat enganxat amb material perillós, ja siguin virus, propaganda afina al govern, podrà ser controlat perfectament per programari espai instal·lat al seu PC. O sigui, a més de mirar-nos, ens instal·len programes que no volem al nostre ordinador, a la nostra eina de treball i difusió.

La votació es podrà esguir demà en directe mitjançant la web del Parlament Europeu, a dos quarts de 12 del matí. En cas que s'aprovin, el text haurà de ser ratificat pel Consell de la Unió Europea, en una reunió al novembre.

Les esmenes les va proposar al seu dia l'eurodiputat britànic Malcolm Harbor, advocat de patents i membre del Grup Popular Europeu, i són les següents: L'Esmena H1, que permetria als governs dels diversos estats establir "restriccions" per evitar el contingut que algunes entitats de gestió consideren "il·lícit". L'esmena inclou actuar contra la "qualitat" del servei, reduint així la capacitat d'alguns protocols com ara el P2P o "peer-to-peer". L'Esmena H2, que preveu establir una cooperació activa entre els proveidors d'Internet (ISPs) i els productors o gestors de continguts; o el que és el mateix, les entitats de gestió, com la SGAE, serien les que dirien als ISPs quins continguts són correctes i quins il·lícits.

L'Esmena H3 vol obligar els ISPs a "controlar i avisar" els usuaris per correu electrònic quan les entitats de gestió considerin que estan descarregant "material il·lícit".

Aquí es refereix al control absolut del que ens baixem cada dia per l'eMule, l'Ares, o el LimeWire, i cancel·lar les descàrregues que fem si el funcionari que ens controla ho creu necessari, això és aplicable a tot el que ens baixem, menys els quarte artistes que han tingut la ment de posar les seves obres en Creative Commons, respecte aquestes últimes no podran cancel·lar descàrregues, però si ho apliquem a la música amb Copyright, a les pel·lícules, als jocs, i als programes les descàrregues seran cancelades després d'un previ avís per correu electrònic a l'usuari que les estigui descarregant.

A més a més de tot això, el Comitè de Justícia i Llibertats Civils (LIBE) ha aprovat també dues noves esmenes proposades per Syed Kamall, també eurodiputat britànic del Grup Popular Europeu. Les esmenes preveuen i permeten "la instal·lació i execució forçosa de programari espia als PC's dels usuaris" amb l'objectiu de "detectar infraccions de la propietat intel·lectual". O el que és el mateix, tots els internautes europeus serien forçats a tenir instal·lat un programari permanent als seus ordinadors que monitoritzaria les seves activitats "per si" cometen alguna infracció relacionada amb els drets d'autor.

O sigui, que mentre jo estigui descarregant-me coses, escoltant música, xerrant amb els meus amics pel Missatger, un home, des de la xarxa, podrà instal·lar-me un programa que detectarà si em descarrego música amb Copyright. MOLT GREU.

Podeu trobar informació detallada [en anglès] sobre el tema i sobre les implicacions d'aquestes esmenes que amenacen les bases de la xarxa i els drets fonamentals dels usuaris a Quadrature du Net (PDF).

La Foundation for a Free Information Infrastructure (FFII) ha qualificat l'acció dels eurodiputats d'intent de caminar cap a una Internet Soviètica, on tot estigui monitoritzat i controlat. Un dels membres de l'FFII, Benjamin Henrion, ha advertit que amb aquesta directiva aplicacions com el Mozilla Firefox o l'Skype podrien ser declarades il·legals si no hi donen el seu vist-i-plau les diverses administracions.

Títol de l'entrada, 1984.

Els eurodiputats que defensen les esmenes afirmen que la nova normativa de les telecomunicacions a la UE es limitarà a "l'enviament d'advertències" als usuaris que infringeixin els drets d'autor. Però com se sap qui els infringeix i qui no? Com sap un proveïdor d'Internet si un usuari està compartint material amb drets d'autor, o està compartint un text seu sense llicència? "Es tracta d’advertiments generals de servei públic, com les que ja donen la ràdio i la televisió, que volem estendre a Internet", explica Harbour.

La decisió és doncs en mans del Parlament Europeu. Diverses associacions d'usuaris estan demanant als internautes europeus que enviïn correus electrònics de protesta als eurodiputats dels diversos partits. Podeu trobar una llista d'aquests amb els seus correus electrònics en aquesta plana del servidor de l'Europarlament.

--------------------------------------------------------------------------

Tot plegat, gravíssim, serà veritat el que deia George Orwell al seu llibre?

Serà veritat que acabarem amb una telepantalla al nostre PC, un gran germà que ens observarà, per si cometem algun crim mental contra el sistema?

Decidiu-ho vosaltres, la solució és a la vostra ment.

Adhesió a CercaBloc

2008-09-20T16:08:00.004+02:00

Aquest bloc ha formalitzat la seva adhesió al directori Anoienc del directori de Blocs en Català, recomano a les persones que visiteu aquest bloc i disposeu d'un, que l'adheriu mitjançant aquest enllaç, organitzant millor així la xarxa de blocs en català.

Saluuut!

Manifest de la CAJEI [11 de setembre]

2008-09-07T21:29:00.003+02:00

Cremem la bandera, injuriem els borbons, ultratgem els símbols de l'Estat...

El jovent de l'Esquerra Independentista avança. Cada cop som més els i les joves que plantem cara a les injustícies, que ens organitzem entorn de les nostres assemblees de barri i vila i que, dia rere dia, construïm el nostre projecte per l'alliberament social, nacional i personal als Països Catalans. Ara bé, hem de ser conscients que els Estats espanyol i francès faran servir les seves armes i que per cada pas endavant que fem, ells augmentaran la seva estratègia repressiva, la mateixa que amb diferents intensitats ens colpeja des de fa 300 anys. Els casos d'en Franki de Terrassa, dels antimonàrquics o dels quatre joves de Tarragona, són exemples de com la repressió espanyola s'endureix quan la nostra lluita augmenta. Aquest any, però, s'han trobat amb la resposta del jovent català, han topat amb la solidaritat del nostre poble i fins i tot hem vist com quedava cada cop més palesa la condició antidemocràtica de l'Estat espanyol.

És així, atacant els pilars de l'espanyolisme, els seus símbols imposats a sang i fetge, la seva “justícia”, institucions i cossos armats, com podem obrir escletxes per a poder decidir el nostre futur com a poble i com a persones. Hem d'atacar allà on fa més mal, i d'ençà del darrer 11 de setembre, hem vist el gran interès de l'espanyolisme, tant de la dreta més rància com dels que s'autodenominen progressistes, en defensar el seu monarca a capa i espasa, en reprimir qualsevol rebel·lia conta la bandera de l'opressió i en impulsar campanyes contra la nostra llengua.

Que els hi quedi clar, doncs, que no pensem fer cap pas enrere i que la seva repressió no ens aturarà. Mentre seguim amb les nostres lluites en defensa del territori, per la creació d'espais alliberats pel jovent, pel dret a un habitatge i unes condicions laborals dignes, per l'alliberament sexual i de gènere, per la llibertat dels presos polítics catalans..., sempre ens quedarà temps per ultratjar la seva Espanya. Perquè seguirem encenent foc contra l'hereu de qui ens va prendre les llibertats nacionals aquell 11 de setembre de 1714. Perquè continuarem cremant la bandera que representa 300 anys de tortures, assassinats i imposicions. Perquè combatrem l'espanyolisme i els botiflers que ens impedeixen decidir el nostre futur. Perquè respondrem qualsevol atac d'aquelles institucions i forces policials que defensen una Constitució hereva del franquisme. I perquè, finalment, alçarem l'estelada cap cop amb més força per fer realitat els nostre somni d'uns Països Catalans lliures i socialistes.

Cremem la bandera, injuriem els borbons, ultratgem els símbols de l'Estat....

EL JOVENT AVANCEM AMB FORÇA,
treballem pels Països Catalans!

Independència i Socialisme!

Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista

Onze de setembre del 2008

Manifest del Bloc Negre [11 de setembre]

2008-09-07T21:25:00.004+02:00

Cal construir, crear. Qualsevol voluntat real de canviar les societats ha de passar necessàriament per aquests dos verbs, per aquestes dues voluntats.Bloc Negre No ens podem quedar en la mera crítica i negació dels sistemes i les seves autoritats, hem de ser capaços de donar alternatives i proposar models que des de l’autoorganització i l’autogestió permetin avançar cap a la utopia llibertària, fent que cada cop sigui menys utopia i més realitat. Aquells que volem una transformació social des de la base no podem instal·lar-nos en la cultura del no, hem de ser positius i, al costat de la crítica, demostrar que la destrucció de les jerarquies, de les opressions, de l’esclavisme laboral encobert, del patriarcat, etc. es pot fer perquè hi ha altres models que no es basen en la competitivitat, en el poder, en la submissió, ni en la desconfiança. Hem de ser conscients que aquests canvis, aquestes transformacions, aquestes revolucions socials sols les podrà fer el poble, la gent, els individus. Per tant no ens calen líders, no ens calen avantguardes, elits ni il·luminats que ens mostrin el camí, que ens diguin que no som prou madurs per derrocar les lleis i per assolir un veritable contrapoder popular que ens apropi a l’emancipació i a assolir totes les independències que els individus, els barris, els pobles i les cultures necessiten.

Però no sols cal la crítica constant, la proposició inacabable d’alternatives socials i econòmiques, és molt important que també siguem capaços de realitzar una autocrítica de tot allò que fem, és necessari que les iniciatives caminin per si mateixes i evolucionin per l’anàlisi constant, sense caure en l’error de crear guetos ni en la prepotència d’aquell que vol estar per damunt del poble enlloc de ser part del poble.
Davant la seva economia de mercat i la seva explotació cal l’autogestió per tal que el procés econòmic sigui desenvolupat i organitzat per les que hi participen.
Davant els seus exèrcits, els seus carcellers, els seus buròcrates i mercenaris cal la solidaritat i l’autodefensa, cal el suport mutu, la cooperació entre totes les persones que pateixen, sigui al carrer, a la presó o en d’altres estructures de control i aïllament. Davant les seves lleis i els seus jutges cal la desobediència, la insubmissió. Davant el seu model patriarcal de dominació masclista on les diferències són menyspreades i on es vulnera la llibertat de cadascú de disposar del seu propi cos i de la seva pròpia sexualitat, cal la visualització de les diferències i de la normalitat dels sentiments i les eleccions individuals.

En front de les seves institucions i estats, enfront dels seus lobies, els seus diners i el seu poder cal l’ajuda mútua de tota la societat per teixir xarxes que permetin donar veu als sense veu i per donar a conèixer els ningú. Destruïm la seva autoritat per crear quelcom millor de les seves cendres on les llibertats i independències es donin des de l’individu al món, aconseguint l’autogestió social, econòmica i política, aconseguint un federalisme de pobles i individus lliures.

Ni reis, ni súbdits. Autoorganització social!

Somnis

2008-09-05T22:30:00.006+02:00

I no puc fer res més que esperar, respirar i somiar.

Em vaig equivocar, ara ho veig clar, sempre m'equivoco en coses d'aquestes, no sé si n'aprendré mai.

Mala ratxa, ultimament només són desgràcies el que em passa, o, si més no, són més importants que les coses bones.

Depriment, no em deixeu mai, els pocs que em quedeu.

Dubtes sobre el blog

2008-08-15T17:00:00.003+02:00

Aquests dies, tot acompanyant l'avorriment en el qual caiem la majoria, m'he plantejat fer una renovació d'aspecte del blog.

Ahir vaig afegir una capçalera nova (ja tocava) i avui us plentajo una enquesta, per què em digueu quin color veieu que estarà més bé per acompanyar la renovació, com veieu, no em moc de l'escala de grisos, però suposo que si es tria el blanc, per exemple, canviaré els colors del text, títol i altres per color més alegres com el taronja, el verd...

No sé, voteu!

Apadrina un nen... :(

2008-08-01T23:16:00.005+02:00

Naturalment, l’autor d’aquest cartell ja ha sortit a disculpar-se, i naturalment també, Extremadura ha proferit contra ell tot tipus d’insults i d’amenaces. Aquest cartell ha irritat tant perquè és un dibuix exacte de la veritat. Les autoritats extremenyes han volgut dissimular-ho acusant l’autor del blog, un regidor d’Iniciativa, d’analfabet. Però no, no és veritat. Lluís Sunyé, regidor d’Iniciativa a Torredembarra, no és cap analfabet, i aquest cartell denuncia l’espoli fiscal que pateix Catalunya, tan real i cert com patètic. I no només el senyor Sunyé no és un analfabet, sinó que no ho són tampoc tots aquells extremenys que van venir a Catalunya durant la immigració intencionada del franquisme i van poder estudiar de franc a les escoles que nosaltres pagàvem. Tampoc no ho són els seus fills, que també de franc, han pogut estudiar dins del nostre sistema educatiu que els garanteix l’aprenentatge de 3 llengües: català, castellà i anglès. I cal dir que tampoc no són uns analfabets els extremenys que van decidir quedar-se a casa, o bé tornar-hi, i que han pogut desenvolupar xarxes públiques d’hospitals i escoles gràcies als diners dels catalans: és allò que ells en diuen solidaritat i que nosaltres en diem espoli, o per deixar-ho més clar, robatori. El govern d'Extremadura ha anunciat que estudia tot tipus d'accions legals contra el senyor Sunyé, a banda d'insultar-lo dient-li analfabet i qui sap què. Que a sobre els polítics extremenys es queixin, això sí que hauria de ser motiu de querella. D’entre tots els defectes de l’ànima humana no n’hi ha cap que em sembli més criminal que el desagraïment. Aquest cartell és una petita concessió lírica sobre una situació dramàtica: no pas la de la pobresa dels nens extremenys, que no existeix en bona part gràcies a l’esforç fiscal dels catalans, sinó el drama de la pèrdua de competitivitat de les nostres empreses, el dèficit creixent de les nostres prestacions socials i la degradació del nostre país en general per culpa dels diners que Espanya ens roba. La postdata és que no tot és culpa de l’espoli: a Montilla l’hem votat nosaltres. Concretament, els independentistes d’Esquerra. I si som capaços de fer el ridícul d’aquesta manera no és estrany que Espanya o qui sigui es pensin que ens podran seguir robant impunement.

Salvador Sostres

Cançons de la nostra infancia (Disney) vol.I

2008-07-30T01:44:00.003+02:00

El Rey Leon:
Hakuna Matata
La Sirenita:
Bajo el mar
Timón y Pumba:
Bueno, bueno, bueno
Pocahontas:
Colores en el viento
El libro de la selva:
Lo más vital
Los Aristogatos:
Gato Jazz
Toy Story:
Hay un amigo en mi
La Bella y la Bestia:
Un amor real

El desastre de la distribució

2008-07-22T16:54:00.005+02:00

Avui he anat a Barcelona, el meu objectiu era plantar-me a les 9:30 a la botiga de Movistar de Plaça Catalunya i aconseguir un iPhone 3G, el telèfon mòbil més buscat dels últims dies.

M'he despertat a les 6 del matí, m'he dutxat, he esmorzat, i m'he preparat per anar a Barcelona, sabia que el matí seria llarg, però sabia que em despertava per anar a comprar el telèfon més avançat del món en tecnologia. He pujat al tren, i he emprès el viatge d'una hora i mitja que em separa de la capital catalana, després de fer un parell de transbords, m'he plantat a les 9:17 a la botiga esmentada, m'he trobat amb la sorpresa que ja hi havia més de 10 persones esperant i fent cua per aconseguir l'iPhone. M'he apuntat en una llista improvisada i he esperat fins a les 10 a que obrissin la porta i entrar a comprar, tocar i treballar amb l'iPhone 3G. Un cop han obert la porta, m'he, ens hem trobat amb la sorpresa que el distribuïdor no havia portat cap iPhone, i bé, m'he indignat, com tots, hi havia un noi que des de les 6 del matí que era allà, fent cua, i quan ho ha sentit s'ha desesperat. I és que no és el primer cop que ens deixen amb aquest pam de nas, el dia 11 de juliol també van arribar tard, però van arribar, uns dies després no en van arribar, i avui ho he tornat a intentar i tampoc havien arribat, de fet no arribarien mai. He anat a provar sort a les altres botigues de la zona, i res, m'he resignat i he anat a agafar el tren altre cop per venir a dinar a Vallbona...

I de qui és culpa? De Movistar i d'Apple España, ja n'estem farts d'aquests ineptes! Volem una nova directiva d'Apple España per gestionar millor la distribució dels productes, i volem també una renovació a Movistar, que s'estan encantant i se'ls hi envan els clients de les mans.

Aquesta setmana crec que hi tornaré a baixar algun altre dia a la mateixa hora... aviam si hi ha sort.

Un cop tingui l'iPhone a les meves mans, el faré treballar i us faré una anàlisi del seu funcionament, fins ara només us puc deixar amb la Visita Guiada que ens ensenya les característiques d'aquest telèfon revolucionari.

Apple iPhone 3G - Visita Guiada

Per veure-la necessiteu el reproductor Quicktime.

Crisi?

2008-07-21T16:18:00.004+02:00

Ja fa uns quants dies que ens diuen pels mitjans de "comunicació" que hi ha una crisi forta del sector immobiliari, i és totalment cert, aquest cop és molt cert que ens afrontem a la primera crisi del segle XXI, la crisi, doncs, es concentra al sector immobiliari, però també afecta a la resta de sectors de menor o major manera.

Aquesta crisi fa por, fa molta por. I ara us explicaré per què fa tanta por i a què és deguda:

No sóc cap analista econòmic, però m'agrada el tema i, perquè no? Hi entenc.

El capitalisme va nèixer després de la desaparició de la societat feudal, es van reconvertir els esquemes de la societat de classes d'aquella època en els que actualment veiem, el sistema, tal i com l'havien vist els nostres rebesavis fa 100 anys, ja no existeix. Ha evolucionat amb unes reformes aplicades per uns polítics que no en tenien ni idea de què estaven creant, de quina bombolla estaven creant, estic parlant dels anys després del 1929, del crac del 29. Un crac és una situació econòmica en la qual la gent no té prou diners per fer avançar el sistema, els inversors no tenen diners per assistir a la borsa i comprar accions i així ingressar capital a les empreses, els empresaris no tenen prou diners per pagar els treballadors, els acomiaden, i aquests no tenen diners per comprar, per consumir, aleshores, què passa? Que el sistema cau, cauen les borses, les empreses suspenen pagaments, els bancs no tenen diners al fons per què el poble no n'ingressa i no cobren interessos, el mercat cau en picat i el sistema s'ha de "reiniciar" o bé acabar amb ell. I el que em temo, és que els capitalistes no seran capaços de reiniciar el sistema, els polítics no sabran com fer-ho, quan els bancs caiguin, quan els EUA facin el crac, nosaltres no ens estarem parats, al cap d'uns dies, les borses cauran més d'un 20% i quan veieu això, prepareu-vos per què us acomiadaran del vostre treball, us firmaran una carta i haureu de viure com viuen els del 4t món, us vendreu la casa per poder menjar, no tindreu diners per pagar la benzina del 4x4 que farà 1 setmana que us haureu comprat endeutant-vos encara més. I què fareu? El que em fa por és que la gent es conformi i no faci res, el que crec que pot passar és que tota la societat que hagi patit aquesta crisi, tot el poble que sàpiga que hi ha un demà més enllà del capitalisme modern del qual tant presumeix la majoria.
MAI els bancs havien concedit tants présetcs, mai els bancs havien fet ingressos de tants diners a les principals empreses per què tiressin endavant. Mai s'havien vist la quantitat de famílies que hi ha ara mateix endeutades, mai s'havia vist com aquestes famílies s'endeuten encara més, comprant roba i més roba als seus fills per apujar el seu ego, mai haviem vist coses tant contradictòries com que una persona es compri un 4x4 per anar per la ciutat.

Tot això, tot aquest rotllo econòmic, pot ser una tonteria per alguns, digueu el que vulgueu, digeu-me flipat o boig, però és possible que passi, i si passa TOTS en patirem les conseqüències.

Salut, i socialisme.

Discurs d'Steve Jobs a la universitat d'Stanford

2008-07-18T20:04:00.004+02:00

Llegiu el discurs, és un exemple, aquest home... i no és per informàtics, és per persones. M'ha emocionat aquest discurs, en té molts, però aquest és el millor:

Tengo el honor de estar hoy aquí presente en la ceremonia de graduación de una de las más prestigiosas universidades en el mundo. A decir verdad, esto es lo más cerca que estuve jamás de una graduación universitaria. Hoy deseo contarles tres relatos acerca de mi vida. Eso es todo. Nada del otro mundo. Simplemente tres relatos.

El primer relato es acerca de unir los distintos puntos...

Abandoné los estudios en Reed College después de los primeros 6 meses, pero luego permanecí como oyente por otros 18 meses aproximadamente antes de dejarlos completamente. Así que, ¿por qué abandoné?
Todo comenzó antes de que yo naciera. Mi madre biológica era una joven soltera, graduada universitaria, que decidió colocarme en adopción. Creía enérgicamente que debía ser adoptado por universitarios graduados, de modo tal que todo se organizó para que fuese adoptado al nacer por un abogado y su esposa. Excepto que cuando emergí ellos decidieron a último momento que deseaban una niña. Así que mis padres, que estaban en una lista de espera, recibieron una llamada en el medio de la noche que decía: “Tenemos un varoncito inesperado, ¿lo quieren?” Dijeron: “Por supuesto.” Mi madre biológica averiguó más tarde que mi madre adoptiva nunca se había graduado de la universidad y que mi padre nunca había terminado el colegio secundario. Se rehusó a firmar los papeles definitivos de adopción. Solo se avino a hacerlo unos meses después, cuando mis padres le prometieron que algún día yo iría a la universidad.
Y 17 años más tarde fui a la universidad. Pero ingenuamente elegí una universidad que era casi tan cara como Stanford, y todos los ahorros de mis padres de clase trabajadora se estaban destinando a mis aranceles universitarios. Luego de seis meses, no le encontraba sentido a esto. No tenía idea de lo que quería hacer con mi vida y tampoco de qué manera la universidad me ayudaría a resolverlo. Y aquí me encontraba desperdiciando todo el dinero que mis padres habían ahorrado durante toda su vida. Así que decidí abandonar los estudios y confiar que todo se arreglaría eventualmente. Era una decisión bastante temerosa en ese momento, pero a la distancia fue una de las mejores decisiones que pude haber tomado. En el momento en que abandonara la universidad podía dejar de asistir a las clases que no me interesaban, y sí participar como oyente de aquellas que parecían interesantes.
No todo fue romántico. No tenía un dormitorio, así que dormía en el piso en las habitaciones de amigos, devolvía las botellas de gaseosa para obtener los 5 centavos de depósito para comprar comida, y caminaba las 7 millas a través de la ciudad cada domingo por la noche para recibir una buena comida una vez por semana en el templo Hare Krishna. Me encantaba. Y mucho con lo que tropecé más adelante como consecuencia de hacerle caso a mi curiosidad e intuición resultó no tener precio después.
Déjenme darles un ejemplo: Reed College en ese momento ofrecía quizás el mejor aprendizaje de caligrafía del país. En toda la ciudad universitaria cada cartel, cada etiqueta en cada cajón, era caligrafiado a mano de una manera bellísima. Dado que había abandonado los estudios y no tenía que asistir a las clases normales, decidí tomar un curso de caligrafía para aprender cómo se hace eso. Aprendí acerca de los tipos de letra con trazos de pie, cómo variar la cantidad de espacio entre diferentes combinaciones de letras, todo aquello que hace que la admirable tipografía sea grandiosa. Era hermoso, histórico, artísticamente sutil de un modo que la ciencia no puede captar, y yo lo consideraba fascinante.
Nada de esto albergaba siquiera la mínima esperanza de alguna aplicación práctica en mi vida. Pero diez años más tarde, cuando estábamos diseñando la primera computadora Macintosh, todo volvió a mi mente. Y lo volcamos todo en la Mac. Era la primera computadora con bellísima tipografía. De no haber asistido a ese único curso universitario, la Mac no hubiera tenido nunca tipos de letras múltiples o fuentes espaciadas proporcionalmente. Y dado que Windows simplemente copió a Mac, es posible que ninguna computadora personal las hubiera tenido. De haber proseguido mis estudios universitarios, no hubiera asistido a ese curso de caligrafía, y las computadoras personales no tendrían la maravillosa tipografía que tienen.
Por supuesto que era imposible haber unido los diferentes puntos mirando hacia el futuro cuando estaba en la universidad. Pero fue muy, muy claro al mirar para atrás diez años más tarde.
Nuevamente, no se pueden unir los distintos puntos mirando para adelante; se pueden unir únicamente mirando hacia atrás. Así que deben confiar que de alguna manera los puntos se unirán en el futuro. Deben confiar en algo sus agallas, el destino, la vida, el karma, lo que sea. Este enfoque no me ha traicionado nunca, e hizo toda la diferencia en mi vida.

Mi segundo relato es acerca del amor y la pérdida.

Yo tuve suerte – descubrí lo que realmente quería hacer temprano en mi vida. Woz y yo comenzamos con Apple en el garaje de mis padres cuando tenía 20 años. Trabajamos duro, y en 10 años Apple creció de ser una empresa compuesta por nosotros dos en un garaje a una empresa de $2 mil millones con más de 4000 empleados. Habíamos lanzado nuestra creación más refinada – Macintosh – un año antes, y yo acababa de cumplir 30. Y después me despidieron. ¿Cómo se puede ser despedido de la empresa que uno inició?
Pués, a medida que Apple crecía contratamos a alguien que yo pensaba que era sumamente talentoso para dirigir la empresa conmigo, y durante el primer año o más las cosas anduvieron bien. Pero luego nuestras visiones acerca del futuro comenzaron a diferir y eventualmente tuvimos una disputa.
Al tenerla, nuestro Directorio lo apoyó a él. Así que a los 30 estuve afuera. Y bien afuera. Aquello en lo que me había concentrado durante toda mi vida adulta había desaparecido, y fue devastador.
Realmente no supe qué hacer durante unos pocos meses. Sentía que había decepcionado a la anterior generación de emprendedores – que había soltado la batuta mientras que me la estaban pasando. Me reuní con David Packard y Bob Noyce y traté de disculparme por haber echado a perder las cosas de tal manera. Yo representaba un fracaso público muy importante, y hasta pensé en retirarme del valle.
Pero poco a poco empecé a darme cuenta que todavía amaba lo que estaba haciendo. El curso de los acontecimientos en Apple no había cambiado eso para nada. Había sido rechazado, pero aún amaba lo mío. Así que decidí empezar de nuevo.
No me dí cuenta entonces, pero resultó que el hecho de haber sido despedido de Apple fue lo mejor que me pudo haber pasado. El peso del éxito fue reemplazado por la facilidad de convertirme en un principiante una vez más, con menor certidumbre acerca de todo. Me dio rienda suelta para ingresar en uno de los períodos más creativos de mi vida.
Durante los próximos cinco años, inicié una empresa llamada NeXT, otra empresa llamada Pixar y, me enamoré de una maravillosa mujer que se convertiría en mi esposa. Pixar llegó a crear el primer largometraje animado por computadora en el mundo, Toy Story, y en la actualidad es el estudio de animación más exitoso a nivel mundial. En un giro destacado de acontecimientos, Apple adquirió NeXT, volví a Apple, y la tecnología que desarrollamos en NeXT está en lo más recóndito del renacimiento actual de Apple. Y tenemos, Laurene y yo, una maravillosa familia juntos. Estoy seguro de que nada de esto hubiera pasado de no haber sido despedido de Apple. Fue un trago amargo, pero creo que el paciente lo necesitaba.
A veces la vida golpea en la cabeza con un ladrillo. No pierdan la fe. Estoy convencido de que lo único que me mantenía en curso era que amaba lo que hacía. Deben encontrar lo que realmente les apasiona. Y esto es tan cierto respecto del trabajo como lo es respecto del amor. El trabajo les llenará una parte importante de sus vidas, y la única manera de sentirse realmente satisfecho es realizar lo que consideran un gran trabajo. Y el único modo de realizar un gran trabajo es amar lo que uno hace. Si no lo han encontrado aún, sigan buscando. No se conformen. Así como sucede con todos los asuntos del corazón, sabrán cuando lo hayan encontrado. Y, así como sucede en cualquier gran relación, mejora más y más a medida que transcurren los años. Así que sigan buscando hasta que lo encuentren. No se conformen.

Mi tercer relato es acerca de la muerte.

Cuando tenía 17, leí una cita que decía más o menos lo siguiente: “Si vives cada día como si fuera el último, algún día seguramente tendrás razón.” Me impresionó, y desde entonces, por los últimos 33 años, he mirado en el espejo cada mañana y me he preguntado: “¿Si hoy fuese el último día de mi vida, querría hacer lo que estoy por hacer hoy?” Y cada vez que la respuesta ha sido “No” durante demasiados días seguidos, sé que debo cambiar algo.
El recordar que estaré muerto pronto es la herramienta más importante que he encontrado para ayudarme a tomar las grandes decisiones en la vida. Porque casi todo – todas las expectativas externas, todo el orgullo, todo temor a la vergüenza o al fracaso – todas estas cosas simplemente desaparecen al enfrentar la muerte, dejando sólo lo que es verdaderamente importante. Recordar que uno va a morir es la mejor manera que conozco para evitar la trampa de pensar que hay algo por perder. Ya se está indefenso. No hay razón alguna para no seguir los consejos del corazón.
Me diagnosticaron un cáncer hace un año aproximadamente. Me practicaron una tomografía computada a las 7:30 de la mañana, y claramente mostraba un tumor en mi páncreas. Yo ni sabía lo que era el páncreas. Los médicos me dijeron que éste era seguramente un tipo de cáncer incurable, y que no llegaría a vivir más de tres a seis meses. Mi médico me aconsejó ir a casa y arreglar mis asuntos, que es el código médico para prepararse para morir.
Quiere decir que hay que tratar de explicarles a los hijos todo aquello que pensaba que iba a tener diez años para contarles, en pocos meses. Significa asegurarse de tener todo puntualmente arreglado de modo que sea lo más fácil posible para la familia. Significa empezar a decir adiós.
Pasé el día entero con ese diagnóstico. Luego por la tarde me realizaron una biopsia, en la que introdujeron un endoscopio por la garganta, a través del estómago y hasta los intestinos, pusieron una aguja en mi páncreas y retiraron algunas pocas células del tumor. Estaba sedado, pero mi esposa, que estaba allí, me dijo que cuando vieron las células bajo el microscopio los médicos comenzaron a gritar porque resultó que era una forma muy rara de cáncer pancréatico que se cura mediante cirugía. Me realizaron la cirugía y estoy bien ahora.
Fue lo más cerca que me encontré de la muerte, y espero que sea lo más cerca que me encuentre por varias décadas. Habiendo pasado esto, les puedo decir lo siguiente con un poco más de seguridad que cuando la muerte era un concepto útil pero puramente intelectual: Nadie quiere morir. Aún la gente que quiere ir al cielo no quiere morir para llegar allí. Y sin embargo la muerte es el destino que todos compartimos. Nadie ha logrado escapar. Y así es como debiera ser, porque la muerte es muy probablemente la única mejor invención de la vida. Es el agente de cambio de la Vida. Retira del camino lo viejo para dar paso a lo nuevo. En este momento lo nuevo son ustedes, pero algún día no demasiado lejano, gradualmente se convertirán en lo viejo y se los sacará del camino. Lamento ser tan dramático, pero es realmente cierto.
Su tiempo es limitado, así que no lo malgasten viviendo la vida de otro. No se dejen atrapar por el dogma – que implica vivir con los resultados de las creencias de otros. No permitan que el ruido de otras opiniones ahogue vuestra voz interior. Y lo que es más importante, tengan el coraje de seguir a sus corazones e intución. De algún modo ellos ya saben lo que ustedes realmente quieren llegar a ser.Todo lo demás es secundario.
Cuando era joven, existía una publicación maravillosa llamada The Whole Earth Catalog, que era una de las biblias de mi generación. La había creado un sujeto llamado Steward Brand no demasiado lejos de aquí en Menlo Park, y le transmitió su toque poético. Esto sucedía en los últimos años de la década de 1960, con anterioridad a la publicación mediante computadoras personales y de escritorio, así que todo se llevaba a cabo con máquinas de escribir, tijeras, y cámaras polaroid. Era una clase de Google en edición rústica, 35 años antes de la aparición de Google: era idealista, y desbordante de herramientas prolijas e ideas importantes. Stewart y su equipo publicaron varias ediciones de The Whole Earth Catalog, y luego cuando había cumplido su ciclo, publicaron una edición final.
Esto sucedía a mediados de la década de 1970, y yo tenía la edad de ustedes. En la tapa de la edición final había una fotografía de un camino rural a primeras horas de la mañana, del tipo de ruta que ustedes caminarían si fueran tan aventureros. Debajo de la foto aparecían las siguientes palabras: “Si no se tiene avidez por el conocimiento, no se conocerá el éxito”. Era su mensaje de despedida al anunciar el fin de la publicación.

Si no se tiene avidez por el conocimiento, no se conocerá el éxito. Y siempre he deseado eso para mí. Y ahora, que ustedes se gradúan para empezar de cero, deseo eso para ustedes.

Si no se tiene avidez por el conocimiento, no se conocerá el éxito.

Que gran, sí senyor! Tot un exemple!

Bill Gates (Microsoft) contra Steve Jobs (Apple)

2008-07-17T01:25:00.003+02:00

Remenant la merda, fent demagògia

2008-07-12T01:10:00.004+02:00

Acabo de veure que Telemadrid torna a remenar la merda, to adherint-se al nou manifest dels porcs "Manifiesto por la lengua común", que és semblant al "Manifiesto de los 2.300" dels anys 80, només que ara no hi ha Terra Lliure per parar-ho.

Fa dies que s'està remenant molta merda per l'estat espanyol, aquets manifest em té fins als collons, n'estic fart de veure vídeos com aquest, en que se'm posen els pèls de punta només de veure la quantitat de barbaritats i tonteries que arriben a dir sobre la nostra terra i la nostra llengua.

I aquí us deixo amb el preciós documental que ens donà Telemadrid ara fa uns mesos, i que curiosament ningú va respondre a ella d'una forma contundent:

Ciudadanos de segunda:
1 de 5
2 de 5
3 de 5
4 de 5
5 de 5

A CATALUNYA, EN CATALÀ!

Arriba l'iPhone 3G

2008-07-10T20:13:00.003+02:00

Com molts sabeu o heu sentit a dir per les notícies i pels diaris virtuals, demà surt a la venda l'iPhone 3G a Catalunya i a la majoria de països del món.

No m'he pogut estar de fer una mica de crítica, positiva i negativa, a aquest telèfon mòvil revolucionari, que integra un iPod de 8 o 16GB i que inclou connexió Wi-Fi, GPS, Navegador web Safari... en definitiva, serà el telèfon mòvil més esperat dels últims anys i un èxit de vendes segur.

Jo, com tants d'altres fans de la tecnologia "geeks" em compraré aquest telèfon revolucionari.

A continuació us copio unes quantes notícies referents a l'iPhone, i alguns vídeos.

3cat24: Demà surt a la venda el nou iPhone 3G que costarà entre 0 i 359 euros
VilaWeb: Arriba l'iPhone
Web Apple: Telefónica y Apple traen a España el iPhone 3G el 11 de julio
VidaDigital: Cinc dies de cua per comprar el nou iPhone

Steve Jobs presenta el nou iPhone 3G a la WWDC 2008

iPhone 3G preview

Anunci publicitari del nou iPhone 3G

Ja tinc ganes que arribi demà i veure els primers iPhone :P

Salut!

Tu i jo, fi

2008-07-09T02:44:00.004+02:00

Potser no hauria d'escriure això, bé, potser ho hauria d'escriure però no publicar-ho... però és que va dirigit a tu i a altre gent i ho haurieu de llegir i saber el que em passa per dins, si més no per tenir-ho present i saber com estic, a vegades sembla que estigui de conya, de fet ho estic quan no penso en com ha canviat la meva vida en 1 mes, podria dir que tot el que, o la majoria de coses que tenia se n'han anat a la merda en 1 sol dia, tota la vida que creia que tenia muntada se n'ha anat en uns segons, en una sola resposta, tot el que tenia idealitzat amb tu se n'ha anat a la merda i podria dir que estic destrossat, de fet ho estic, i a vegades, com ara mateix o fa una estona ploro per tot això, però en el fons sé que he de tirar endavant i conèixer altre gent i viure la vida el millor que pugui, però és que se'm fa estrany ara mateix, uns dies després del que em vas dir, imaginar-me la vida sense tu, la vida sense tot el que t'envolta... ara que estic així me n'adono d'on he estat vivint aquest darrer any, ara me n'adono de com n'estava de bé viatjant cada dimecres amb el tren cap a Barcelona per passar la tarda junts, ara me n'adono de la felicitat en la que em trobava quan venia cada cap de setmana a casa teva i em quedava a dormir fins el diumenge a la tarda i tu m'acompanyaves a l'estació de tren i jo pensava en tot el que em quedava encara per arribar a casa, en arribar i continuar veient-nos per la cam al messenger. Ara me n'adono de tot el que em vas donar durant aquests dies que vam passar junts, a Cerler, quan em vas ensenyar a baixar per les pistes blanques sense caure, a Nafarroa, compartint vivències amb tu i la teva família, dinant a Ridor pel teu aniversari i el del Marcel...
Aquest darrer any he mirat sempre d'estar al teu costat en tot el que t'ha passat, en tot el que has descobert, quan estaves malalta, quan estaves contenta, quan sortiem de festa, quan tornavem a casa i jo anava una mica borratxo per tornar sol i tu em deies que no em preocupés que eres allà i que arribariem a casa i aniriem a dormir, estic plorant molt però suposo que és el que toca, si més no la gent ho fa quan està trista, tot i que jo vaig preferir no fer-ho mentre tu siguessis allà amb mi, ara sento que m'està sortint tot i no puc aturar-ho per què no sé com fer-ho, escric aixo a batzegades i sense cap patró però és que tan me fa com escribir-ho... ahir vaig anar a dormir a les 5 del matí per què em torturava pensant en tot això que escric.

Només et demano que no em deixis mai sol, fes la teva vida, però promet-me que mai deixarem de ser amics, que mai deixarem de parlar-nos, que mai deixarem de quedar i que mai deixarem de passar-nos-ho bé junts, que mai em diràs que em vols oblidar del tot, que mai deixarem de compartir coses junts, només et demano això, i ja en tinc prou. Tingues clar que jo mai et faré mal, per mi has estat el més important que m'ha passat a la vida fins ara, i no vull que ho siguis per la resta de la meva vida, vull conèixer gent nova, però sense deixar-te de banda.

No sabia si mai arribaria a escriure tot això que he escrit, la veritat és que fins ara no me n'havia adonat realment de tot el que he perdut en un sol dia.

Que tinguis sort.

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

perdona si t'he fet mal escribint tot això, ho necessitava.

gràcies per tot.

edu.

Fart

2008-07-02T20:54:00.002+02:00

No volia començar a escriure això, però és que en començo a estar fart d'esperar, i tinc la sensació que a tu t'importa ben poc com ho estic passant jo.
Entenc que tinguis molta feina, també entenc que necessitis temps, i no pateixis que aguantaré el que faci falta. Però hi ha moments en que em sento sol i començo a rallar-me pensant en què faràs, sembla que t'importi poc la situació en la qual ens trobem, sembla que t'importi poc deixar córrer tot el que hem fet junts, sembla que t'importi ben poc que jo estigui trist per com estem.

I ho sento, potser això no ho hauria d'haver escrit, però és que he arribat a un extrem que havia de desfugar-me amb el teclat i m'ha sortit això.

Però no pateixis, que jo ho aguanto tot, absolutament tot...

apa adéu.

Actualització

2008-07-02T20:32:00.005+02:00

Com veieu, he afegit alguns complements al weblog i n'he suprimit d'altres. He afegit la nova tecnologia de Blogger en les llistes de blogs i una sindicació per què qui vulgui pugui subscriure's al meu blog. He suprimit el Feevy, últimament donava una mica de mal servei i amb l'actualitzador de blogs ja faig, també he esborrat la llista estàndard de blogs i he afegit uns complements de last.fm, així com he millorat la seguretat en la plantilla HTML i els JavaScripts. Properament decidiré si aquests canvis estan bé i si cal canviar alguna cosa, com el títol, que no m'acaba de convèncer, per tot això he qualificat el blog en estat Beta (cliqueu a sobre per saber què és) i suposo que amb 1 mes hauré acabat aquest estat i el blog oferirà una millor imatge i una millor compatibilitat amb tots els sistemes operatius i navegadors.

Salut!

alliberar-se, alliberar-te, alliberar-me

2008-06-23T01:43:00.002+02:00

- Aún no te he dado las gracias…
- Por que?
- Por las botas.
- Ah, te gustan? Son chulas eh.
- Cierra los ojos.
- Que?
- Ciérralos. Haz como yo. Ciérralos y imagínate que estamos fuera de la cárcel.
- Donde?
- Donde tu quieras. Hazlo. Dime, donde estamos?
- Al terrat de casa.
- Hi ha algú mes?
- La Montse, la Carme, la Imma, la Mama…
- I el Quim?
- Si, ell tambe hi és.
- El trobes a faltar?
- A vegades…
- Nova York és una ciutat fabulosa eh? Més gran del que et puguis imaginar.
- Ja ho sé.
- Veuries a la teva neboda…
- Sí.
- Llavors, per què no hi vols anar?
- Vull estar a prop teu.
- Serà un viatge al•lucinant, Barcelona, l’aeroport, el despegue… mentre t’enlaires, sents un buit a l’estomac, un moment només, i ja està, el gran salt.
Bye bye, darling, goodbye.
- No et mataran oi que no?
- Pero què dius? No veus que m’han curat?
- És veritat

Primer dia

2008-06-21T13:45:00.003+02:00

Em reservo aquest espai que tinc, el blog, per expressar una mica com em sento per dins, per què diuen que escriure sempre va bé, i a mi em va de conya.

Sé que ho entendràs, i et demano que no llegeixis aquestes entrades, sisplau.

----------

Hola, com veieu no m'he mort, són la 1:03 minuts, i us escric des de l'Ubuntu amb l'0penOffice, per què sembla que el windows s'ha entestat a fer-me la punyeta. Em disposo a escriure unes línies sobre què ha passat aquest primer dia.
M'he alçat a les 8, més o menys, i m'ha despertat la Irena, ha vingut, com cada cap de setmana, a l'habitació dels convidats i s'ha posat al costat meu, no sé si intentava dormir o només volia despertar-me. Ens hem despertat i hem anat a esmorzar a la cuina, com sempre, i ens hi hem trobat la Fermi, la dona de fer feines. Hem esmorzat i hem anat a vestir-nos amb els banyadors per anar a la platja al matí, jo intentava no pensar en la nit passada, us he de dir que no em vaig a dormir fins a les 4 de la matinada tocades, i és que em va deixar ben fotut, m'he llevat amb ànims, però sé que a partir d'avui res tornarà a ser com ho ha estat aquests darrers mesos. No sé per què he escrit això últim, però crec que és el que passarà, sempre m'ha passat, sempre he perdut. Ens hem posat els banyadors i li hem dit a la Fermi que marxàvem a la platja i que no vindríem a dinar. M'he despedit de la Lila, pensant que potser seria l'últim dia que la veuria, em sembla que ella també ho sabia, crec que estava trista, m'ha mirat amb una cara que ja ho ha pagat tot. En fi, hem marxat cap a agafar el bus, hem pujat la pujada aquella que fa tanta pendent i que jo he de baixar la majoria de cops que venia a casa teva, i hem arribat a dalt, per on passa l'autobús. Ens hem esperat una estona, sense saber gaire què fer, jo ha arribat un moment que em pensava que ploraria allà mateix, m'ha entrat una sensació, com si no hagués de tornar a posar els peus mai més en aquell lloc. Ha vingut el bus al cap d'esperar uns quants minuts i hem pujat. Jo, que portava la motxilla carregada fins dalt de roba, per què em pensava que em quedaria fins el diumenge, he hagut de fer unes maniobres per passar que tela, ens hem assegut a uns seients del final, als que quasi sempre seiem i em sembla que no ens hem dit absolutament res, només recordo que he apoiat el meu cap a la teva espatlla i tu m'has deixat, m'han entrat més ganes de plorar i les he mirades de calmar, però quan el bus ha arribat a l'estació, he començat a recordar la primera vegada que vaig posar els peus en aquell lloc estrany i les vegades que hem anat junts per allà, les nits que hem vingut de matinada després de sortir de festa amb els asectaris...no he pogut evitar que em caigués una llagrima dels ulls però he mirat que tu no em veiessis, no vull que te'n sentis culpable, els sentiments són els que són i no es poden canviar per voluntat pròpia. Hem pujat al tren i no hem sabut on seure, altre cop m'ha vingut la plorera, però m'he aguantat, hem arribat a Plaça Catalunya i al passar les màquines m'ha agafat altre cop unes ganes molt grans de plorar, però m'he aguantat. Hem caminat fins a Plaça Urquinaona per agafar la línia groga, la 4 crec que és, i hem anat fins a Ciutadella Vila Olímpica per anar cap a la platja, a mi em feien una mica de mal les cames i tu em volies portar la motxilla, però jo t'he dit que no i hem continuat caminant fins a la platja, un cop allà m'has fet treure les bambes i tu t'has tret les abarques, hem caminat fins al lloc que hem triat i a mi em cremava la sorra als peus, jo sempre he tingut uns peus molt sensibles a aquesta mena de coses. Hem estirat les tovalloles i ens hem estirat a prendre el sol, a les 11 he enviat un sms a la bloka per què em digués a quina hora havia de ser a Terrassa i m'ha dit que a les 6, a tu t'ha caigut una mica el món a sobre per què sé que volies que marxés ràpid,e m fa mal, però ho entenc, t'estimo i ho entenc. Ens hem banyat i hem recollit els trastos, després, un cop hem arribat a Urquinaona, hem anat a dinar al pastafiore i jo no m'he pogut acabar la pizza, de fet, no tenia gens de gana, com a l'esmorzar, que no me l'he pogut prendre. UN cop hem dinat, no sabíem què fer i hem anat al costat del MACBA, allà hem parlat una mica sobre lo nostre i la Gula m'ha dit que anava a la platja, i jo li he dit que de cap manera hi anava jo, que ja estava prou malament com per anar a la platja. Ens hem cansat d'estar allà i hem optat per anar cap a Plaça Catalunya a despedir-nos, jo estava fatal, no sé si ho has notat però quan m'has dit que anàvem a Plaça Catalunya m'ha caigut l'ànima als peus, només tenia ganes de plorar i abraçar-te, abraçar-te per què no et poguessis separar de mi, abraçar-te per continuar junts. Hem arribat a Plaça Catalunya i hem procedit a despedir-nos, crec que ha estat un dels moments més tristos de la meva trista vida i no l'oblidaré mai, el recordaré com l'adéu a la persona que més he estimat en aquest món. Recordo que m'has dit que posés la targeta però jo no volia marxar, i tu em deies que sí, fins que he tret la targeta d'1 zona i tu m'has dit que m'havia equivocat, que eren 5 zones, i m'ha caigut el món a sobre, he pensat que era l'última vegada que et veuria en la situació de parella, i t'he fet un petó com els del primer dia, amb energia i passió, i no sé si t'ha agradat, però l'he fet a consciència, m'has deixat anar la mà i jo he marxat, m'he posat a plorar quan anava cap a dins del vagó i allà dins m'he acabat de desanimar, només tenia ganes de plorar, de plorar i desaparèixer, de caure a les vies i que tot desapareixes, de ser una persona lliure de penes, he plorat al vagó, i tothom em mirava amb cara de compassió. He arribat a plaça espanya i he continuat plorant per els passadissos del metro, per l'andana de la línia 1, i tothom em mirava i ho he passat molt malament per què hi havia molta gent i he anat cap a les màquines del FGC i he plorant encara més i els revisors em miraven amb cara de compassió, he esperat el tren plorant com un nen petit assegut a les escales mentre la gent baixava i em mirava, finalment m'he armat de valor i he anat a l'andana, m'he comprat una coca-cola i ha arribat el tren, he anat a la part de darrere, per què ningú, o quasi ningúem veiés en aquell estat en que em volia morir, he plorat durant quasi tot el trajecte, no he tret ni el llibre, ni tan sols l'iPod, tenia el mòbil agafat i he enviat uns quants missatges a la gula dient-li què pensava, i he anat al lavabo a plorar amb força, a desfugar-me. Finalment he arribat a la meva parada, Vallbona, he baixat i he mirat de ser ferm, per què no volia que tothom em veiés plorar i em preguntessin que em passava, he baixat ràpid cap a casa i quan he arribat no hi havia ningú, he pujat a dalt, m'he estirat al llit amb les bambes posades i crec que he plorat durant 1 hora més o menys, quan ja n'estava fart he buscar una solució, i he pensat en l'alcohol, m'he begut 1 cubata de llimonada amb ginebra i m'ha passat una mica la plorera, tot això mentre parlava amb la Mercè, el Dani, la Núria, la Gula, la Sèpia..., moltes gràcies a tots per escoltar-me, no sé si algun dia us ho podré agrair si tot això surt bé i acabem com a mi m'agradaria. Han passat les hores, ha arribat el pare, i li he explicat, anav mig borratxo i crec que se n'ha adonat, així que no m'ha preguntat res més. Al cap d'unes dues hores ha arribat la mare i m'ha fet explicar-li tot, m'ha dit que les noies ja ho teniu això, que a vegades cal parar i pensar, i reflexionar sobre el que teniu davant. Hem sopat, he plorat molt, la mare m'ha donat medicaments, Staphisagria que fa baixar els nervis, i Ignatia que deixa que el cap no pensi massa i no es capfiqui. Després m'ha donat un pot amb un líquid que fa una estona m'he pres i que crec que em fa baixar la depressió i em fa dormir. I bé, he mirat la peli de TV3, i he pujat a dormir, ara estic aquñi, escrivint això, per deixar-ne constància i no sé si demà n'escriuré un altre, suposo que sí, però depèn de com estigui d'estat d'ànim. Gràcies per llegir-vos tot això, salut!

T'estimo.

Download Day 2008: Firefox 3.0

2008-06-15T20:52:00.008+02:00

Sembla un bon tracte, veritat? Tot el que has de fer és descarregar Firefox 3 durant el Download Day per ajudar a establir el rècord del programari amb més descàrregues durant 24 hores - és així de fàcil. No t'estem demanant que t'empassis una espasa o que mantinguis en equilibri 30 culleres sobre la teva cara, encara que això també seria bastant impressionant. La data oficial de la publicació de Firefox 3 és el 17 de juny de 2008. Uneix-te a la nostra comunitat avui: http://www.spreadfirefox.com/en-US/worldrecord

El dia 17, d'aquí 2 dies, us recordaré que l'heu de descarregar. Us passaré l'enllaç pel missatger si voleu.

CLICA LA IMATGE PER INICIAR LA DESCÀRREGA!

Test...

2008-06-14T15:17:00.004+02:00

1) Quan et despertes i comença el dia:

Bon dia - Els pets (xDDDD)

2) Quan surts de casa amb l’iPod per anar a l’escola/a treballar caminant:

L'horta sac ska - Skaparapid (per animar el dia x))

3) Quan vas en autobús mirant la finestra:

El vol de l'home ocell - Sangtraït

4) Per un dia de pluja, ennuvolat i gris:

Trampas al sol - La Fuga

5) Per un dia calorós i que el sol pica molt:

Hoy - Lagarto Amarillo

6) Per un diumenge:

Sense terra - Obrint Pas

7) Per un divendres a la nit de festa:

Salir - Extremoduro

8) Per un dia que estàs de mala llet o molt enfadat:

No te rindas - KOP

9) Per un dia de felicitat absoluta, que tot et surt bé:

Tots som hostatges - Pirat's Sound Sistema

10) Pel dia que t’enamores:

Bona nit - Els Pets

11) Pel dia que talles amb la teva parella (sent tu el/la que trenques la relació):

No tinc cançó, ho sento :)

12) Pel dia que talles amb la teva parella (sent ell/ella la que trenca la relació):

Que tinguem sort - Lluís Llach

13) Pel dia que t’assabentes que el noi que t’agrada s’ha enrotllat amb una noia:

Ofensiva - KOP (xD)

14) Pel dia que tot et surt malament:

No tornaran - Whiskyn's

15) Per una gran festa de final de curs:

Goigs a Sant Hilari - Brams / La plaça - Brams

16) Per ballar abraçats:

Com anar al cel i tornar - Els Pets

17) Per ballar bojament i movent-se molt:

A buen ritmo - Skalariak

18) Per descarregar la ràbia continguda:

Desalojos son disturbios - KOP

19) Per escoltar quan una persona que estimes se’n va a viure a una altre ciutat:

Balada del despertador - La Fuga

20) Per escoltar després de la mort d’una persona estimada:

Caic - Gerard Quintana

21) La cançó més “catxonda”:

De bar en bar - Brams

22) La cançó més bèstia:

Paraules sàvies - Brams

23) La cançó més maca:

Puc ser jo - Whiskyn's

24) La cançó més horrible:

El chiki chiki - Chililicutre

25) La cançó que sempre dius ''jo no escolto aquest cantant/grup'' però en la intimitat t’encanta (sigues sincer, tots en tenim un):

Can't fight the moonlight - LeAnn Rimes (xDD)

26) La cançó que aconsegueix fer-te plorar o quasi fer-te plorar:

Imagine - John Lennon

27) La cançó que et posa melancòlic:

País petit - Lluís Llach

28) Una cançó per fer l’amor:

Somnis entre boires - Sangtraït

29) Una cançó per estar fent petons al teu xicot/a:

Rojitas las orejas - Fito y Fitipaldis

30) Una cançó per estar tirat al llit plorant:

Yesterday - The Beatles

31) Una cançó per quan vas borratxo:

Inici de càstig al fetge - Brams / Dilluns que ve - Brams

32) Una cançó pesada:

Aquella de la gasolina xD

33) Una cançó per estar dins d’una tenda mentre plou a bots i barrals:

Quan surt el sol - Brams

34) Una cançó que acabis de descobrir i que t’encanti:

Sense sostre - Dr. Calypso / Què pensa la gent? - Pirat's Sound Sistema

35) La teva cançó en català preferida:

Sempre més - Brams

36) La teva cançó en un altre idioma preferida:

So payaso - Extremoduro

37) La cançó amb la que et sents més identificat/da ara mateix:

A cada somni - Pirat's Sound Sistema més At Versaris

38) La cançó que cantaries a cau d’orella de la persona que t’agrada:

Bona nit - Els Pets (repetida U_U)

39) La cançó de la que t’hauria agradat ser-ne l’autor:

Sang en el fang - Sangtraït

40) La cançó que et segueix des de petit/a i et seguirà tota la vida

Hospital del mar - Els Pets (la primera cançó que vaig escoltar per voluntat pròpia en català)

Finí!

Feu-loooooo!

L'engany del capital

2008-06-14T11:22:00.003+02:00

En Franki va sortir en "llibertat" fa uns dies, jo no ho consideraria una llibertat.

Es pot considerar llibertat sortir durant el dia de la presó, però amb vigilància permanent i havent de dormir a un centre pentinenciari?

Tot això, aquesta llibertat de la qual presumeixen els mitjans de comunicació aliats al capital, i per tant a la repressió, és un engany a tot el moviment antisistema organitzat dels Països Catalans.
M'agradaria que tinguessiu present que ningú està salvat en aquest maleït sistema, des del pirata informàtic, des del que crema banderes espanyoles, fins al que és el cap visible i/o portaveu d'una assemblea de joves del seu poble.

En Franki no va cometre cap delicte pel qual se n'hagués de penedir, ben mirat, en Franki no va cometre cap delicte que estigués emmarcat en les lleis actuals, va comentre el delicte de saber organitzar-se i de dónar ànims a tot el seu voltant per què s'organitzaessin amb ell, per què es mullesin per canviar el sistema.

Aquesta condemna ha estat un escarment, però tingueu present, que per molts tercers graus, la presó continua.

Us deixo amb un fragment de la carta que va escriure en Franki des de la presó i que poca gent ha pogut llegir, si en voleu una còpia completa me l'heu de demanar.

"
Hola companys i companyes!

Finalment he aconseguit folis, pocs, però suficients de moment. Encara no em deixen entrar els llibres, ni la roba, ni... Així que la millor manera per passar el temps és escriure-us. No és que escrigui perquè sí, no us confongueu, em ve molt de gust parlar amb vosaltres. He decidit escriure un relat dels primers 5 dies com a presoner d'aquest maleït estat capitalista. Espero que serveixin per ilustrar una mica el que em va tocar viure, i també, suposo, el que han viscut altres presos i preses, encara que cada detenció, cada empresonament i cada presó és molt diferent.

Dilluns 28 d'Abril

Com cada matí em disposava a anar a treballar, degut a l'agitació pel judici del KorkIII i pel “suposat” ingrés a presó per lo de la bandera, no m'havia pogut fer els entrepans que em feia cada setmana, que els congelava i els treia abans de sortir a currar, t'estalvies molts diners. Així que vaig anar al forn a que em fessin un entrepà ja que són més grans i més barats que al bar del “curro”. Sempre que surto de casa miro als costats, un vici dels okupes que no sabem mai quan ens voldràn fer fora de casa. Vaig veure a una persona “extranya” a la porta dels veins, i no era pas un veí, aquí vaig començar a sospitar. El “paio” anava rapat, amb una jaqueta militar i em va començar a seguir. Eren les 7:30 del matí. Dues cases més endavant va sortir un altre “paio”, més pijet, amb un sarró “típic” de secreta. A la que em vaig girar ja tenia el pelat darrera agafant-me els braços i el pijet dient-me que quedava detingut, que hi havia unes diligències del jutjat penal 2, pero no em podia dir res més. Em van portar caminant i emmanillat al darrere pel carrer ST Quirze fins al carrer Topete, allí vam pujar per topete fins abans de l'escola “Tecnos”, on hi havia un cotxe “normal” d'on va sortir un altre secreta. A dins em van posar al darrera amb els secretes q em van detenir i em van llegir els drets, però sense especificar-me el motiu de la detenció, només em deien diligencies jutjat penal 2. el secreta que conduia, un paio amb “perilla” deia que em coneixia del desallotjament del cso “les Oblidades”. Aquest em va dir que em portaven a comissaria, que fins les 9 no obrien els jutjats. Em van dir que em portaven a Sabadell, ja que a Terrassa em coneixien i volien evitar-se problemes, o sigui que la gent sapigués que m'havien detingut i que jo veiés el suport de la penya a fora comissaria. Els secretes anaven perduts, no sabien sortir de Terrassa i tampoc sabien trobar la comissaria de Sabadell, van ser els únics que em van deixar que m'emmanillessin amb les mans al davant. Vaig arribar a Sabadell, em van fitxar, empremtes, més empremtes, fotos més fotos, i cap al calabós. Hi havia 2 persones més detingudes a les cel·les del costat. Al cap d'una estona van tornar a venir els mossos, els secretes només em van portar a comissaria, des d'aquell moment tot ho van fer agents uniformats. Em van portar a l'hospital. Allà els metges em preguntaven que em passava i abans de que contestés els mossos s'enduien al metge i li explicaven que m'havien detingut i que volien un paper conforme no m'havien fet res. Finalment el metge va poder parlar amb mi, era el cap d'urgències, li vaig dir que em feien mal les “manilles”, tenia els canells inflats i marcats. El metge els va dir que me les treiessin i em va fer un reconeixament. En acabar em van tronar a “emmanillar”, el metge va parlar amb els mossos. Una mica molest els va dir que ells només feien “partes” mèdics de lesions i que el que no podien fer era “partes” mèdics de “no-lesions”, que era el que volien els mossos. Vam sortir de l'hospital i vam tornar a comissaria i cap al calabós. Jo no sabia res de la detenció i no m'informaven de res, creia que la jutjessa s'havia enfadat perquè no li havia dit quin advocat volia pel judici del KorkIII, de fet aquesta jutjessa em sembla que ja va nèixer enfadada, o això semblava el dia del judici, je, je, je. Finalment va venir un mosso a la cel·la que em va informar. Era el comissari de Terrassa, ja ens coneixiem (ja m'enteneu) de mogudes a Terrassa. Aquest em va dir que era pel tema de la “bandera”. ¡¿Què?! -li vaig dir jo. -Però si no m'han citat per presentar-me als jutjats?!. -Però si ni la meva advocada ha estat notificada?. Em sap greu- va dir el comissari. Ja li vam dir a la jutjessa però té molt “caràcter” i ens va instar a una detenció ràpida i quan abans millor. Hem esperat a que fessiu els actes públics i no hem volgut detenir-te a la feina. Fa una setmana que teniem la ordre de detenció. ¡Vaya tela! -vaig dir jo. Doncs sí, i ara t'hem de portar a la presó, a la “Model”. Em sap greu. - I després de dir-me axiò es va acomiadar i va marxar. I em vaig tornar a quedar sol al calabós pensant en que eren uns desgraciats, que no feien cas ni a les seves pròpies lleis, i que si em volien empresonar, que ho fessin, ja ens encarregariem de fer-ho tot lo incòmode que poguessim i transformar l'empresonament en un atac contra ells. Després d'una estona més, crec que ens acostavem al migdia, em van treure del calabós, em van tornar a emmanillar em van ficar en un cotxe patrilla i vam anar cap a la “Model”. Només arribar vaig veure a la porta a l'Albert, un company de Sants que és fotògraf. Aquí vaig tenir la certesa que la gent ja sabia que estava detingut i que em volien empresonar. Es va acostar fins al cotxe però no em va poder veure degut als vidres tintats. Va ser l'últim company que vaig veure i em va donar forces i ànims per seguir aguantant."

És realment emocionant, però no la puc publicar aquí, compromet vàries persones i fora una imprudència publicar-la.

Salut, i sobretot, lluita!

Baralla de gossos

2008-06-12T19:34:00.004+02:00

Fa unes setmanes hi va haver una baralla a una discoteca de Barcelona d'alta categoria en que van acabar ferits els mossos i les persones que hi havia allà fent la festa, bé, doncs les coses van anar així, els joves, com he dit, d'alta categoria, celebraven una festa en motiu del 18è aniversari d'una noia, aquests joves van començar a alterar-se en veure que els vigilants de seguretat del local no deixaven entrar a un dels seus companys per què l'havien fotut fora per aldarulls (anava borratxo), aquests joves van començar a insultar als agents de seguretat i als cambrers amb moltes ganes de fer mal psicologicament i els agents van trucar als mossos per què vinguessin i disolguessin als joves que ja comencaven a trencar gots i vidres del local. Van arribar els mossos i es van trobar una varitable batalla campal contra la discoteca i van carregar amb força contra els joves que hi havia implicats, es veu que van apallissar varies persones i els van fer blaus i jo què sé, després de tot això, es veu que una jove va amenaçar a un mosso amb que la seva mare era jutge i que "ya estás muerto" amb una prepotència impressionant.

La meva opinió sobre aquests fets és ben simple i crec que cal que sigui expressada veient la surrealitat dels fets, per mi, les dues parts són mereixedores d'un judici propi. La dels joves per la prepotència de nen ric i superior a la resta d'humans, i la dels mossos per actuar amb tal agressivitat, no només aquí sinó a altres llocs, com manifestacions.

Aquí en teniu un exemple de com aquests personatges "d'alt standing" tenen la puta prepotència a la boca, i de com el senyor Cuní defensa el seu mitjà "de comunicació", que crec que aquesta vegada va actuar bé, però que quasi sempre dóna informacions falses i manipulades, així com opinions fora de lloc.

Res més, només volia fer sentir la meva veu, d'un noi socialista que defensa els drets de les persones vers la repressió i la superioritat de la classe dominant.

Sempre lluitant contra el sistema.
Sempre exercint la lluita de classes, encara vigent al segle XXI.

Sant Cugat: el PSC menteix. Que demanin perdó! Llibertat Franki!

2008-05-24T15:23:00.003+02:00

Un jove terrassenc fa setmanes que està a la presó per unes lleis medievals i alguns polítics del nostre poble encara treuen importància a l'assumpte. Concretament, el senyor Gausa, del PSC, va dir, durant el ple en què es parlava de la moció de suport a en Franki, una mentida de la qual exigim una rectificació: Responent a Raul Grangé d'ERC, li diu que si es parla de drets humans s'ha de fer amb rigor i que s'ha de tenir en compte que hi ha un mosso d'esquadra agredit.

Bé doncs, siguem rigorosos. En primer lloc no hi ha cap mosso agredit. L'únic agent que va rebre un cop va ser un policia municipal de Terrassa. Si parla amb tant rigor, també deu saber que els policies que van fer de testimoni van dir que no reconeixien el Franki i que no havia estat ell. Si parla de rigor senyor Gausa, primer informi's una mica de què parla.

En el cas del Franki, especialment greu perquè un jove que no ha comès cap dels delictes de què se l'acusen està empresonat, relativitzar els fets d'aquesta manera és d'una baixesa moral alarmant, i amb aquesta actitud legitima un empresonament polític que (no sabem si ho sap ) va ser dut fins fa poc per un ex-jutge militar.

Els socialistes sempre parlen des d'una posició per sobre del bé i del mal (clar, ells no són el PP i són els demòcrates de debò) però neguen que a l'Estat Espanyol es tortura (quan Amnistia Internacional ho denuncia sovint) es neguen a parlar de processos democràtics d'autodeterminació i, no fa masses anys, com deu recordar el senyor Gausa, personatges com Vera o Barrionuevo estaven ficats fins el coll en el terrorisme d'Estat.

Per tant, a part de dir-li al senyor Gausa que demani perdó per haver mentit sobre el cas Franki, volem dir als socialistes que ja estem cansats del seu doble joc: Victimisme quan els ataquen a ells i llaços blaus per tot arreu i silenci i complicitat quan els convé.

Assemblea de Joves de Sant Cugat

-----------------------------------
M'ha encantat aquest comunicat emès per l'Assemblea de Joves de Sant Cugat - CAJEI, per tant l'he reproduït aquí per què tots els lectors d'aquest blog en pugueu treure les seves pròpies conclusions.

Conferència sobre el programari lliure

2008-05-21T11:47:00.009+02:00

Aquí faig un recull de la conferència que va oferir en Richard Stallman, programador i director de GNU.
La conferència està en castellà i té 13 parts, tingueu paciència per què val la pena, si us agrada la informàtica.

1 de 13

Per raons d'efectivitat del weblog, he esborrat la resta de la conferència, la podeu trobar aquí.

La ciència del futur

2008-05-21T00:08:00.007+02:00

M'agradaria fer un apunt sobre la ciència del futur.

Segons el meu parer, la informàtica, o bé, l'informàtica, com més us agradi, és la ciència que regirà el futur més immediat i més llunyà, us explicaré el per què.

Avui dia la majoria de la població catalana té un ordinador personal, portàtil o bé de sobretaula a casa seva, quan treballa, treballa amb un ordinador que alhora està regit per un servidor que coordina la resta d'ordinadors de la xarxa local. L'internauta quan viatja per Internet, es topa constantment amb servidors que li mostren la pàgina web que vol veure, i, alhora, pot estar connectat a un servidor que gestiona la seva missatgeria instantània i fa que els missatges de la parella que està a 500 km de distància arribin a la pantalla de l'usuari immediatament, els servidors també aconsegueixen que els usuaris d'aquesta tecnologia, anomenada informàtica, tinguem música i tot tipus d'arxius multimèdia al nostre ordinador personal, que pot funcionar amb el sistema operatiu de Microsoft, Windows, el d'Apple, Mac, o el de GNU, Linux, tots ells amb les seves variants distribucions, com Windows XP o Vista, o bé Mac OS Leopard, a Linux podem fer servir Ubuntu.

Però tot això com existiria si no hi haguessin persones, o més ben dit, usuaris, a darrere? Com funcionaria tot aquest món virtual que hem creat, sense els programadors, com es podrien escriure missatges les parelles que es troben a 500 km de distància i com aconseguiriem la música i tots els arxius multimèdia que allotjem ara mateix al nostre disc dur de 500GB, com jugariem al típic joc bèl·lic sense un equip de programadors a darrere que el creen primer, el mantenen i després l'actualitzen?

La informàtica ha esdevingut la ciència del futur, la revolució dels ordinadors ha començat, fa 2 anys no podiem trobar equips informàtics amb 2GB de RAM, tampoc discs durs de 500GB, ni aparells sense fils adaptats a l'usuari bàsic, tampoc podiem trobar càmeres de fotos de 8 megapíxels, i moltes coses més, per què el programador ho va programar fa 1 any, i ara mateix està programant un nou programa, o bé una actualització d'un gestor de correu, o una nova versió de sistema operatiu que demà l'usuari avançat tastarà, en el seu període d'Alfa, i enviarà els errors que hi trobi al programador, que els corregirà i farà un programa que pugui pujar a la versió Beta, i finalment publicar-lo per l'usuari bàsic.

Estic orgullós de formar part d'aquesta revolució, és per mi un honor treballar per solucionar els problemes de l'internauta que es troba amb un tipus de malware que l'antivirus no ha pogut eliminar per què no està actualitzat, o bé els problemes d'un empresari que busca muntar una Xarxa d'Àrea Local (LAN) per les seves oficines, solucionar els problemes que té un amic per instal·lar i fer funcionar un programa o un aparell informàtic, és un gust.

Em passo davant d'un ordinador més de 13 hores, i sóc feliç.

i tu?

Joan Casals, un exemple

2008-05-18T23:16:00.005+02:00

Bé, potser ningú coneix aquest home, va ser una persona molt bona en el seu moment, i se'l continua estimant, aquí en teniu la prova:

"
L'avi Joan

Sabeu que en recordo d'ell?

Que li agradava dibuixar, i que ho feia molt bé. Ho confirmo amb un dibuix que va fer amb nosaltres un estiu a l'hotel d'Altafulla. També sé que li agradava la xocolata, i que va néixer al dia del meu sant, perquè ho celebràvem junts a Ridor. Recordo que quan el Marcel i jo érem petits venia cada nit a casa nostra i, acotxats al llit, ens explicava històries del Tintin que passaven a Ridor amb nosaltres dos de protagonistes. Cada nit. Sé que em feia por, era un home molt seriós, però molt bo. Tinc una imatge seva amb un barret i un bastó passejant per els boscos de Ridor, i una altra d'ell podant els pins petits. Ens va ensenyar a fer-ho. Recordo que quan va caure per les escales i el vam anar a veure a l'hospital no me'l van deixar veure. I que quan unes setmanes més tard va sortir d'allà i va tornar a casa tenia l'ull esquerre de color lila, tal com si el dugués pintat. Em sembla que va ser l'última vegada que el vaig veure en vida, perquè l'únic que recordo després és l'església de Crist Rei, el taüt allà davant, jo plorant desesperada a primera fila a la falda de la mare. La mare plorant. Els masovers de Ridor plorant. El pare s'aguantava les llàgrimes. I després tinc la imatge del taüt passant pel passadís i jo volent llençar'm-hi al damunt i la mare agafant-me. Em sembla que la iaia també feia un esforç per aguantar-se les llàgrimes. Al cementiri no hi vaig voler entrar, i el pare tampoc va voler que hi entrés. Així que el Marcel, el Josep Maria, l'Ignasi i jo vam tornar a casa amb el tiet Jordi.

I avui m'ha vingut per recordar-lo, no sé ni quin dia de maig de no sé quin any va morir. Sé que feia P4 o P5, perquè recordo la mestra que em preguntava si volia estar a la classe o volia anar a casa. Sé que li vaig dir que no em feia res quedar-me a l'escola. I la veritat és que no sé si ho vaig dir de debò o no.

El que sí que sé segur és que m'hagués agradat conèixer el meu avi.
M'agradaria saber com serien les coses amb ell."

Ho ha escrit la Irena, i no li he dit que ho publicava al meu blog, per què potser no m'hagués deixat.

Què he de dir jo d'aquest home?

Doncs poques coses, per què la majoria les dedueixo, i tot i que són bones, no m'agrada posar coses que no són certes i que potser poden ofendre a algú.

Sé que era un dels homes més llestos i intel·ligents de la seva època i que pensava en els treballadors de la seva empresa, sí, era empresari, per mi, model·lic.

Segons he llegit a la seva web, era un home amb una ment molt avançada per l'època que vivia, i va muntar una empresa contra la corrosió i la polució atmosfèrica.

Mireu, en sé poques coses, i pel que dedueixo, l'admiro i crec que era un home exemplar, un exemple que haurien de seguir els empresaris i polítics actuals, un home que es preocupava per la terra i per la gent de la terra.

En definitiva, era l'avi de la Irena i tot i no ser-hi, m'hauria agradat sentir els seus pensament socials i econòmics, crec en el seu sistema, i d'aquí uns dies em llegiré un dels seus llibres.

Per més informació: Web

Salut!

VERGONYA

2008-05-07T23:55:00.003+02:00

Mireu, sí, sóc barcelonista i m'he menjat tot el partit d'avui amb patates.

Tinc tantes de coses a dir que no sé per on començar...a veure...

Primer de tot, destacar la vergonya que he passat per què els putos jugadors de l'actual equip del Barça han hagut de fer el passadís a l'equip que més odio. Digueu-me, per què he de suportar aquesta merda d'equip?
Segon, destacar també la segons vergonya i encara més forta que la primera, o més ben dit, humiliació, que he patit mentre el madrid anava fent gols, fins arribar al quart, aleshores han parat, per què ens en podien haver fet un sac. Aleshores, per com qui diu sort, el senyor Henry ha marcat un gol, apa, ja estic salvat, deu haver pensat, doncs no, per mi només es salven el Messi i el Bojan, la resta se'n poden anar tots al canyet.

Bah, ja me n'he cansat, me'n vaig a dormir.

La CAJEI es penja per la llibertat d'en Franki

2008-05-06T23:28:00.002+02:00

Avui a les deu del matí dos militants de la CAJEI (Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista) s'han encadenat en una de les grues de la Sagrada Família. Aquesta acció s'està duent a terme per exigir la llibertat d'en Francesc Argemí (Franki), veí de Terrassa condemnat a dos anys i set mesos de presó per “ultratge” a Espanya, actualment a la presó de Can Brians.

Els dos joves s'han penjat amb una pancarta on es pot llegir “Llibertat Franki” i no tenen intencions de baixar fins que en Franki surti de la presó.

Des de la CAJEI denunciem, amb aquesta acció, la gravetat dels fets. Manifestem que aquesta és una condemna política totalment desmesurada que pretén intimidar i reprimir aquells moviments que lluitem per la llibertat del nostre país.

Així doncs, davant d'aquesta sentencia exemplar, la desobediència activa i pacífica és la única alternativa que ens deixa l'Estat Espanyol, per tal de denunciar les injustícies de la seva democràcia. També animem a tota la societat amb consciència democràtica a no quedar-se de braços plegats i demanar l'indult per en Franki.

Tanmateix volem deixar clar que aquesta és només una de les múltiples accions que diferents col·lectius i organitzacions han dur i duran a terme per demanar la llibertat d'en Franki.
Així el dimecres 7 de maig a les 18:30 concentració a Plaça Sant Jaume per demanar la llibertat d'en Franki i el dissabte 10 de maig a les 18 a Plaça Universitat manifestació.

Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista

6 de maig de 2007

www.llibetatfranki.org

UN 10 PER LA CAJEI, SI SENYOR!

FRANKI LLIBERTAT!

2008-04-30T23:33:00.003+02:00

Les JERC emeten un comunicat mostrant la seva solidaritat amb en Franki, és aquest:

"Les JERC, el jovent independentista de Terrassa, davant l’empresonament per motius polítics d’en Francesc Argemí, “Franki”, manifesten:

1. La detenció i empresonament d’un jove terrassenc per intentar despenjar la bandera d’Espanya de l’Ajuntament de Terrassa constitueix un acte gravíssim i intolerable de repressió política a la nostra ciutat.
2. Les JERC insten les forces polítiques municipals i nacionals a condemnar aquest acte de repressió i a sol·lidaritzar-se amb el jove terrassenc.
3. Les JERC criden el jovent terrassenc i la ciutadania en general a participar de les mobilitzacions de protesta que des d’avui mateix es convoquen arreu del territori, començant per la concentració convocada a les 3 de la tarda al Raval de Montserrat.

Terrassa, Països Catalans, 28 d’abril de 2008"

Es pot ser més hipòcrita?

O sigui, aviam si ho entenc, que encara no m'ha quedat prou clar tot.

1. Fa uns pocs anys l'ajuntament de Terrassa (PSOE + ICV + ERC) acusa a en Franki d'haver retirat la bandera espanyola. (aleshores les JERC, al igual que les JSC o els JovesVerds aquells, vau callar oi?) d'acord, molt bé....

2. Es fa un judici on la manca de proves és evident i se l'acaba condemnant a presó. (aleshores les JERC devien estar preparant congressos o altres històries... per què no van dir res)

3. Fa 2 dies els Mossos el detenen quan anava a treballar, i PAM van i surten les JERC i diuen "Les JERC insten les forces polítiques municipals i nacionals a condemnar aquest acte de repressió i a sol·lidaritzar-se amb el jove terrassenc"

Tomaaaa viiiiinga, amb un parell d'ous com pizzes familiars, tots calladets quan tramitaven la denuncia perquè allò no era gaire mediàtic, i ara que ja és a la presó, sortim a posicionar-nos amb els "bons"... bufffff quina pena que feu!!

"Més val semblar idiota i estar callat, que obrir la boca i demostrar-ho"

I encara salteu dient sectaris a la gent que us critica aquest gest??? Aviam si enteneu que no se us critica per sistema, se us critica per la hipocressia i el vostre cinisme:

El partit acusa i les joventuts se solidaritzen... pena pena peneta em feu.

Comentari extret del Racó Català.

http://www.llibertatfranki.org

De ben segur que en Franki no vol el vostre suport, colla d'hipòcrites!

---------------------------------------------------------

PD: Em disculpo a tota la gent asectària que hagi pogut ofendre per haver actualitzat amb tot això al fotolog compartit, tot i que sé que sereu pocs, els ofesos.

Salut!

Esquerra Independentista?

2008-04-23T22:41:00.005+02:00

Fa uns dies que m'estic disgustant molt amb aquest col·lectiu, potser me n'estic adonant de la feblesa que té, o potser en tenia una imatge molt bona... la qüestió és que penso que és un col·lectiu d'organitzacions amb gent que hi és per què toca, i punt, o fins i tot n'hi ha que hi són per liar-se amb les noies de les mateixes organitzacions que integren el col·lectiu. Però cal dir que no ho és tothom, sempre hi ha els típics que fan feina, i la fan per què creuen en ella, per què s'han format amb el socialisme, i creuen que la millor manera és compartir les coses, fer-les públiques i no tenir por del capital.

Mireu, he passat per una assemblea de Maulets que m'ha fet constatar que hi ha gent que no mereix dir-se socialista, quan es dedica a expulsar a la gent que no pensa com ell, d'això se'n diu sectarisme, i a l'EI, malauradament, n'hi ha molt. No patiu, gent d'igualada, ja sé que em seguiu controlant, sé de sobres que sabeu quin blog tinc, fins i tot sabeu què faig dia rere dia. Sé que no cal que us ho expliqui, sé que sabeu que el cap de setmana passat vaig anar a la Trobada Jove de Gràcia, per què teniu gent coneguda que jo no conec però que ells si que em coneixen, sé que heu parlat de mi a totes les assemblees, però no per recomanar-me, nooo... per què no hi militi, no passa ni un sol dia en que ja m'han dit que al final no puc entrar-hi per no sé quins quentos. Sé que sabeu que avui he anat a la manifestació de Sant Jordi, sé que ho sabeu tot de mi.

Realment preteneu que militi en un col·lectiu d'organitzacions que es dediquen a fer mal als seus simpatitzants?
Realment creieu que he de creure en la CAJEI, en la qual la majoria de militants només hi són per liar-se amb les militants i al revés.
Realment creieu que he de creure en Maulets, "jovent revolucionari" que es passa l'any reunit, i que no fa accions al carrer i que a més, té militants que minen als seus enemics, evitant així no trobar-se'ls a les manifestacions per què se'ls hi han passat les ganes d'anar-hi?
Realment creieu que he de creure en Alerta Solidària, quan aquesta mateixa no em respon a cap mail per aconseguir un telfèfon d'ajuda per detencions?

No parlaré del SEPC, per què crec que és la organització més seriosa del moviment, ni tampoc de les CUP, per què són realment madures.

Tampoc parlaré d'Endavant, potser ofendria a algú.

Crec que amb això no n'hi ha prou, hi ha coses que em deixo, però crec que ja afegiré més endavant.

Molt bona nit.

El frikisme aplicat a la política

2008-04-21T09:03:00.006+02:00

M'he fet un fart de riure quan he vist el nou vídeo del sector Carod, que promou la independència el 2014, bé, millor que ho veieu vosaltres mateixos i rieu de bo de bo:

A més a més, amb lo bona que està aquesta paia en natural, vestida amb una estelada roja provoca una exitació superior.

Disfruteu x)

Missatge

2008-04-18T01:05:00.003+02:00

Ara fa una estona remenava el teu fotolog, mirava les actualitzacions que feies fa moolts mesos, i les comparava amb les d'ara, el resultat és un canvi radical, però bé, només són actualitzacions. El problema s'agreuja quan me n'he adonat que fa uns mesos sempre em preferies a mi, per davant de la majoria de coses que volies fer o que feies abans que ens haguessim conegut, quasi tot el contrari d'ara. Aquí, assegut al llit i amb el portàtil a la falda, em pregunto si això pot anar a pitjor, i la resposta sempre és la mateixa, i m'adjunta una solució. Ara mateix em penso que potser això no t'agradarà que ho expliqui em públic, però vist que fa uns mesos et vaig avisar que no em tenies el mateix carinyo que en les actualitzacions que he esmentat, doncs he optat per aquesta via, la pública, per què crec que potser t'afectarà més que la privada. Aquest missatge, doncs, és o pot ser la solució a aquesta pèrdua de carinyo per part teva, per què crec que per part meva sempre he sigut constant, no esic ni enfadat ni res de tot això, simplement escric el que em ve al cap ara mateix, a la 1:13 de la matinada.

M'agrada pensar que quan hagis llegit això potser t'adonaràs que la majoria dels nostres problemes venen d'aquí, i et plantejaràs solucionar aquest tema. Per què crec que una parella sense carinyo no és una parella, la gent té xicot/a per què se l'estima i estan enamorats l'un de l'altre, i apliquen aquest amor mitjançant el carinyo, i si aquest carinyo no s'aplica, la persona a la qual no se li aplica es troba confosa, i es pregunta si el que està fent en aquell moment (estar amb la persona que estima) és el correcte.

Crec, i amb aquest missatge en deixo constància aquí, al meu blog personal, que tot això que hem construït encara té continuitat per molts mesos més.

T'estimo, molt, potser com ningú t'ha pogut estimar mai, i em fa mal que no estiguis tan per mi com al principi, però diuen que això és l'amor, patiment i més patiment. Jo, com a massoca que sóc, l'aguantaré, aquest patiment, només et demano que miris d'alleujar-lo.

No descarto la possibilitat que m'equivoqui, en tot cas, si m'equivoco, em disculpo per no ser perfecte, ho sento.

Una abraçada,

El teu Edu, per sempre més.

Alerta Torà

2008-04-16T09:40:00.006+02:00

Us deixo amb aquest documental, editat fa poc, en que es descriu el que varen haver d'aguantar els Joves de Torà:

1 de 4:

2 de 4:

3 de 4:

4 de 4:

15 anys sense Guillem Agulló

2008-04-11T15:32:00.007+02:00

Ara fa 15 anys de l'assassinat del Guillem, un jove antifeixista i revolucionari, que lluitava per la llibertat del seu poble, els Països Catalans, aquestes varen ser les raons per les quals el van assesinar amb covardia un dia mentre passejava tranquil·lament, el varen agafar i un d'ells el va apunyalar a l'estómac fatalment.

El que molta gent no sap és que aquests fets, que varen passar fa 15 anys, encara succeeixen a tot arreu, i que el jove assassí que va matar en Guillem, ara es presenta a les eleccions amb el partit Alianza NAZIonal.

Sí, senyores i senyors, vivim en una dictadura del capital, camuflada com a democràcia.

RECORDEM EN GUILLEM COM ES MEREIX!

Visca els Països Catalans socialistes!
Visca els Països Catalans antifeixistes!

Més
Article a la Viquipèdia

Republicanisme i noves idees

2008-04-09T22:11:00.007+02:00

Avui mentre tornava amb tren des de Barcelona a Vallbona, m'he topat amb un senegalès, que anava a Igualada amb la seva dona, jo duia la samarreta de la campanya "Jo també sóc antimonàrquic!" i ell m'ha preguntat per què estava en contra de la monarquia espanyola, li he respòs que havien multat amb 3.500 euros uns companys que havien cremat fotos amb el rei i la seva dona, i m'ha donat la mà. M'ha donat la mà per què ell també és antimonàrquic, de fet, havia marxat del Senegal per viure en una societat on no existissin reis, ni desigualtats socials. Hem parlat durant ben bé tres quarts d'hora i li he passat la web de la campanya, m'ha dit que un cop arribés a casa entraria la web i signaria per solidaritzar-se amb els encausats, per què ell creia que els temps monàrquics ja havien passat, i que calia construïr un món millor, on tothom tingués els mateixos drets i deures, i on no hi haguessin explotadors i explotats.

I tot això en un català perfecte.

Mentre baixava de l'estació fins a casa, tot escoltant "Entre canuts" de La Gossa Sorda, pensava en si això és el principi del pensament comú i crític amb el sistema. Pensava si la revolució és cada cop més a prop, també pensava que potser els immigrants seran qui aixecaran aquesta revolució, car ells busquen viure en un món on no siguin explotats.

Tot plegat m'ha emocionat, i en volia deixar constància avui aquí, al blog.

Boikot - Amaneció

2008-04-02T23:21:00.003+02:00

Ja he penjat el nou cd de Boikot a Internet, us el podeu baixar gratuïtament a:
http://in.solit.us/archives/download/136773

El botó de descàrrega està a sota del banner gran de sota.

P.O.D.E.R.

2008-03-29T13:56:00.003+01:00

Entraré pels teus ulls.
Em passejaré per les teves mans.
Viuré dins del teu cap i per sempre més a la teva sang.
Sentiràs la meva olor al teu nas.
El meu crit a les orelles.
Jo mouré les teves cames, dirigint totes les teves passes.
I jo seré el teu dia a dia, i jo seré el teu motiu per viure.
La teva ànima podriré, quan ja no te’n quedi, no et quedarà res.

Vaig a més amb el pas el temps.
M’encomano igual que bufa el vent.
Més em vols quan més em tens i un cop entro no surto mai més.
I poc a poc em faré amb el teu cos.
I poc a poc seràs com el meu gos.
T’adonaràs que he perdut el teu nord, ja serà tard, ja t’hauràs quedat sol.

T’has quedat sol amb mi!
T’has quedat sol!
T’has quedat sol amb mi!

Mira els grans homes, i veuràs, que com més grans més infectats.
Jo vaig aprendre a caminar, quan ho va fer la Humanitat.
Sóc la mà dreta de l’infern.
Tinc cada dia taula al cel.
Vigila sempre els teus anhels, perquè podries ser el següent.

Revolta 21

El botxí i el lladre (o l'home i l'animal?)

2008-03-19T22:00:00.017+01:00

El botxí es va situar darrere del lladre lligat. Va agafar un ganivet petit de punta esmolada i el va inserir al centre del coll del lladre, després va tirar cap avall seguint una línia llarga i dreta fins al final de l'espinada de l'home. El lladre va udolar de dolor i va emergir sang del tall. El botxí va practicar un altre tall seguint les espatlles de l'home, formant una T.

Aleshores, el botxí va canviar el ganivet i en va agafar un amb una fulla allargada i prima. El va introduir amb molta cura al punt on els dos talls es creuaven i va estirar una punta de la pell. El lladre va tornar a cridar. Aleshores, mentre sostenia la punta de la pell amb els dits de la mà esquerra, el botxí va començar a enretirar la pell de l'esquena del lladre amb l'ajuda d'un ganivet. El lladre va xisclar. El ganivet esmolat tallava el greix subcutani deixant al descobert el teixit muscular de sota. La sang rajava copiosament, i s'aturava cada pocs segons per eixugar-se les mans al davantal. El lladre xisclava en una agonia incessant amb cada tall. Ben aviat, la pell de l'esquena penjava formant dos faldons amples. El botxí es va agenollar a terra, amb els genolls submergits dos dits en un toll de sang i es va posar a treballar en les cames. De sobte, es van acabar els crits: semblava que el lladre s'hagués desmaiat. El botxí va seguir treballant amb flegma, aparentment indiferent a si la seva víctima era conscient o no, fins que tota la pell del darrere -cos, braços i cames- va estar retirada. Després es va situar davant d'ell. Va fer un tall circular al voltant dels turmells i dels canells, després va separar la pell de manera que penjava de les espatlles i els malucs de la víctima. Va anar pujant des de la pelvis. L'home encara respirava. El botxí va fer una sèrie de talls meticulosos al voltant del crani. Després va deixar els ganivets i es va eixugar les mans un cop més. Finalment, va agafar la pell de l'home a l'altura de les espatlles i va fer una estrebada ràpida cap amunt. La cara i el cuir cabellut van ser arrencats del cap, però van quedar en la resta de la pell. El botxí va sostenir la pell de l'home com si fos un trofeu de caça, i la multitud el va ovacionar.

Això és el que els hi fan als animals als quals extreuen la pell per què tu la portis posada, realment s'ho mereixen?

Qui deia que l'actual sistema no era culpable de la destrucció del medi ambient?
Qui deia que l'actual sistema no era terrorista?

...i pensem que encara és possible construir un món millor...

http://strasbourgcurieux.free.fr/fourrure/fourrure%20de%20luxe.htm

11 de setembre de 2001

2008-03-18T01:05:00.007+01:00

Vaig somiar en l'ocell de ferro que els déus van enviar a la terra per castigar la insolència dels homes blancs.

Van sonar les trompetes i s'ensorraren les columnes del mercat-temple, aquell onze de setembre.

Els escurçons s'introduïren a les orelles dels sordmuts, injectant el seu verí al cervell, embogint de dolor i de ràbia, convertint els homes en monstres mimetitzats, ansiosos per silenciar els plors dels nadons amb brutals cops de puny.

Els cecs seguien sent incapaços d'olorar la pobresa als hotels, de vacances al tercer món o al costat de casa.

Legions de sensesostre dormint als peus del camell que els dóna morfina a través del caixer automàtic.

Infectant la mare amb el virus, canviant la felicitat dels fills negres per guerra, sida i fam.

Jo seguia paralitzat pel raig de sang que m'esquitxava la cara des del televisor al menjador de casa.

Quan una bala sionista foradava el cap del fill en braços del seu pare.

Quantes llàgrimes es necessiten per inundar aquest infern?
Quanta sang ha de córrer perquè l'hemorràgia sigui mortal?
Quan va ser que el sàdic va arrencar la pell de la mare per posar-se-la i disfressar-se?
Quan deixarem de somriure estàtics davant d'aquesta grotesca imatge?
Quan deixarem de somriure estàtics davant d'aquesta dantesca imatge?

Estàtics...
Estúpids...
Silenci...
Ploreu...

Qüestió de principis

2008-03-14T08:54:00.002+01:00

Sé que potser això que vull escriure no agradarà a ningú, o a una part de la gent que llegeix aquest blog... però és el meu blog, i tinc necessitat de dir-ho, per tant, ho diré.

Crec que en una parella hi han unes certes normes morals, que s'han de respectar, i que si a vegades es vulneren, poden ocasionar el que jo li dic sentiments involuntaris i inoportuns.

Crec que hi ha un principi moral que diu que mentre estàs amb la teva parella, no hauries de fer brometes amb algú altre sobre que si estàs boja per ella, que si t'estimo molt i tot això, sabeu... ho crec així i no ho voldria creure.

No et dic que et deixis de relacionar amb certa persona, perquè entenc que sigueu molt amigues i tot això, però realment calen aquestes brometes? Penso, i crec que no només sóc jo, que hi ha altres maneres d'alegrar i/o distreure a la gent...

Què en penseu? Digueu el que vulgueu, cada comentari serà llegit.

Salut!

Vigília del dia de la dona treballadora

2008-03-07T09:42:00.005+01:00

Aprofitaré aquest moment d'inspiració, i escriuré alguna cosa sobre el feminisme, i les causes que el fan existir...

El feminisme és un conjunt d'idees, anhel·lades, majoritàriament, per dones compromeses amb la lluita socialista. El feminisme és causat pel capitalisme, perquè aquest dicta unes doctrines, uns dogmes, que el fan existir, aquest capitalisme, dicta que l'home, més fort, té més capacitat per fer certes coses que les dones serien incapaces de fer. Mentre les dones s'encarreguen de cuidar els nens, els pares treballen fort a la feina per poder mantenir la família, tot això ho diuen les tesis capitalistes, sobre les quals es recolza aquesta societat, mentre segueixi existint el capitalisme, hi haurà els típics "machos" amb l'ego tan alt que són capaços de pegar a la seva dona, o violar a la seva filla. Només amb el socialisme, i tota la consciència que aquest reporta, exterminarà el masclisme i el sexisme, perquè alhora també aniquilarà els dogmes capitalistes que ens fan ser "machos" i "hembras en celo".

Per tots vostès...
...una altre història del masclisme!

Representa una noia que surt una estona de festa,
troba el mateix de sempre i torna a casa agobiada.
De la cantonada d'un carreró surt un macho ibérico español:
molta força i poc cervell, i a la bragueta ganes de sexe.

ELLA VA SER LA SEVA PROVOCACIÓ,
DAVANT EL JUTJAT AIXÍ HO VA AL·LEGAR
AQUELLES MINI FALDILLES EL TORNAVEN BOIG
LLAVORS ELL VA COMETRE LA VIOLACIÓ!

Noia llesta i molt maca, però tota la vida va ser humiliada;
víctima d'un masclista cabró.
Però com ell encara queden un munt.
Arribar a casa i a descansar i en la cuina la dona a pringar,
i en el llit haurà d'aguantar ser violada i haver de callar.

ELLA VA SER LA SEVA PROVOCACIÓ
DAVANT EL JUTJAT AIXÍ HO VA AL·LEGAR
UN ANY DINS EL TALEGO VA ESTAR I AL CARRER ELL TORNA A VIOLAR!

ELLA VA SER LA SEVA PROVOCACIÓ
DAVANT EL JUTJAT AIXÍ HO VA AL·LEGAR
AQUELLES MINI FALDILLES EL TORNAVEN BOIG
LLAVORS ELL VA COMETRE LA VIOLACIÓ!

Vet aquí un gos,
vet aquí un gat,
però aquest conte
no s'ha acabat!

Violació de drets

Per totes aquelles dones, que han estat maltractades pel seu marit.
Per totes aquelles nenes que han estat maltractades pel seu pare.
Per totes aquelles nenes de les quals han abusat els seus professors.
Per totes aquelles dones que han mort a mans del seu marit.
Per totes aquelles dones, nenes, noies que han estat víctimes del masclisme,
una abraçada socialista!

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."

Les conseqüències del sistema

2008-03-06T23:11:00.002+01:00

Vivim, des de fa anys, en un sistema en el qual la gent s'ha acostumat a quedar-se a casa i a limitar-se a anar a votar quan toca, per tal d'expressar la seva opinió. Aquest sistema, en el qual el capital hi governa, s'anomena capitalisme, el pitjor sistema que ha esdevingut mai a sobre la capa terrestre d'aquest món el qual anomenem Terra. Aquest sistema té per llei natural augmentar el capital existent en la butxaca de qui pot, i així, la població s'empobreix, la societat es conforma, tot dient que no s'hi pot fer res, perquè ells tenen el poder, i el comparteixen amb altra gent, aquest sistema en el qual estem sotmesos des de fa dècades, acabarà destruïnt el propi món al qual vivim i al qual hem viscut des de fa centenars de milers d'anys, pels següents motius:

De debó serveix d'alguna cosa reciclar?
Sí, evidentment que serveix, però només a la curta, a la llarga, el sistema s'amplia, i, per tant, aquest amplia les seves capacitats de producció, i com que sovint, els que poseeixen el capital (altrament anomenats capitalistes), volen que hi hagi el mínim de desgast econòmic per tal de garantir un major benefici, produeixen els materials a preus baixos, i amb matèries que costen molt més de reciclar, i les quals fan servir molt més del que reciclem.

Tancant l'aixeta evitarem la sequera?
A curt termini, sí. Però a llarg termini, com he dit abans, el capital augmenta la seva capacitat de producció, i, vist això, produeix més, gasta més recursos, i per tant, es gasta més aigua, més matèria primera...

Comprant productes ecològics, evitarem que el nostre medi ambient es vegi afectat per la contaminació?
Com en totes les altres coses, a curt termini això serveix de molt, però a la llarga servirà de ben poc que comprem un tipus de producte o un altre. Perquè com he remarcat abans, el sistema aplia les seves facultats de produir, i tal i com es produeix, s'emeten substàncies nocives pel medi.

Esdevindrem lliures amb l'actual sistema?
No. La independència dels Països Catalans i de la resta de pobles oprimits, majoritàriament, l'única sortida que tenen és la revolució socialista, que els portarà el futur que tan han anhel·lat. Mentre el capitalisme governi la nostra nació, no serem lliures.

I moltes més coses, que ara mateix no se m'acudeixen però que hi són, i que no hem de deixar de fer, perquè com he dit i com he argumentat, són sol·lucions al problema. Tot això que ara mateix estem combatent hi és perquè la gent, la societat, ho ha creat, per tant, ara no intentem reformar el que varem crear en el seu temps, destruïm-ho, i construim de nou.

DESTRUÏM EL CAPITALISME!

PASSAT: CAPITALISME
PRESENT: ORGANITZACIÓ OBRERA
FUTUR: SOCIALISME, ALLIBERAMENT NACIONAL!

Foto: Mani d'avui. no ens aturaran!

Com fer un arxiu .rar

2008-03-03T19:13:00.005+01:00

Em plantejo explicar a la gent que passa fotos una per una, que hi ha una altra manera de passar les fotos o bé de penjar-les a internet, aquesta manera és creant un arxiu .rar, que es crea mitjançant el compresor WinRAR si teniu window$ o amb el nautilus si teniu GNU/Linux amb GNOME.

Primer pas

Agrupar totes les fotos dins una carpeta normal de sistema.

Segon pas

Descarregar el compresor WinRAR i instal·lar-lo (en cas que no el tingueu instal·lat).

Tercer pas

Clicar amb el botó dret a sobre de la carpeta a la qual hi ha allotjades les imatges i pitjar sobre "Añadir a "nomdelacarpeta"", com veureu, es crearà la carpeta i s'allotjarà a la ubicació on tinguem la carpeta de sistema amb les imatges.

Quart pas

Enviar la carpeta a qui convingui, o bé adherir-la com a un fitxer adjunt a un correu.

Cinquè pas (opcional)

Penjar l'arxiu RAR a un servidor com aquest.

Feixisme als carrers de Vallbona

2008-03-03T00:25:00.004+01:00

Aquests últims dies han aparegut més de 20 enganxines amb l'àguila típica franquista , algunes han aparegut tapant les del SEPC, que jo mateix havia enganxat, i d'altres han aparegut simplement enganxades en un lloc o altre del poble on visc.

Han de saber que si volen, que vagin enganxant, que jo tal i com les vegi les taparé i/o les desenganxaré, perquè el feixisme no s'apoderarà dels nostres carrers!

RESISTÈNCIA ANTIFEIXISTA!

9-M: ABSTENCIÓ!

2008-02-27T22:00:00.005+01:00

En motiu de les eleccions convocades pel 9 de març pel congrés i pel senat espanyols, l'Esquerra Independentista ha posat en marxa una campanya que promou l'abstenció. En principi, personalment, no li donava gens de suport, però vistes les possibilitats, passo de recomanar el vot nul, a recomanar plenament l'abstenció.

"Jo només voldria advertir, ara, que, en la història de la Catalunya estricte, i en la de tots els Països Catalans, cada "pacte" ha estat una claudicació, i que tot això del "pactisme" com a mecanisme polític és i serà una burla. "Pactar" és "perdre": sempre. Malgrat els aparents avantatges provisionals"

Joan Fuster

Manifest de l'EI:

El proper 9 de març us animem a participar en aquesta campanya i us cridem a abstenir-se en les eleccions al Congrés i Senat espanyols. Com a independentistes considerem que l'actitud correcta davant d'aquestes eleccions ha de ser de no participar-hi, i fer-ho denunciant les imposicions i el caràcter antidemocràtic d'aquesta contesa electoral:

- Des de la mort del dictador Franco, aquestes eleccions han permès que els Països Catalans apareguin com una part d'Espanya i que el marc jurídic-polític espanyol se'ns imposi als i les catalanes. Amb la participació en aquestes eleccions, on no s'ha comptat fins al moment actual amb l'existència d'una opció clarament independentista i socialista, els i les treballadores hem afiançat, quan s'hi ha votat, un sistema que ha reforçat Espanya i el capitalisme, i ens ha debilitat com a classe i com a poble.

- Lluny de ser una conquesta democràtica, aquestes eleccions són per als i les qui creiem en la possibilitat d'un sistema econòmic al servei de les classes populars i en la llibertat dels Països Catalans, un obstacle en el camí de la nostra emancipació.

- L'abstenció activa serveix per a denunciar un sistema i un estat que ens condemen a patir unes condicions de vida cada dia més precàries: no podem oblidar que en el darrer any aquestes condicions s'han accentuat greument, amb la imposició de grans infraestructures (línies d'alta tensió i el TAV, entre d'altres), l'especulació i la destrucció del territori, la degradació dels transports i sanitat públiques, la pràctica impossibilitat d'accedir a un habitatge, els talls elèctrics, els acomiadaments massius, la privatització encoberta de la universitat pública, la terciarització i desindustrialització estructurals que ens imposen, la criminalització de les dones que avorten,... Per acabar-ho d'adobar, des de l'entrada en
vigència de l'Euro els preus han pujat un 60%, i els sous només ho han fet un 20% de mitjana. En aquest context, alhora, la feixistització de l'espanyolisme és cada cop més evident, amb episodis com el tancament de repetidors de TV3, agressions ultradretanes
als nostres carrers, els judicis i condemnes als antimonàrquics catalans,...

- L'articulació d'una forta campanya propagandística nacional per l'abstenció ens permet visualitzar arreu el territori el nostre rebuig a l'Estat capitalista espanyol i palesar, per damunt de fronteres autonòmiques, que som un únic poble i que mantenim com al 1640-1659, com
al 1705-1715, com al 1936-1939,... viva la flama de la resistència.

En aquest context, optar per l'ABSTENCIÓ ACTIVA és una eina per a difondre els plantejaments de l'Esquerra Independentista i fer-nos avançar cap a la ruptura amb l'estat espanyol. Si ens abstenim podem assolir baixos nivells de participació que evidenciïn el caràcter il·legítim d'aquestes eleccions. Com a independentistes optem per l'abstenció com a eina política no per passotisme, optem per l'abstenció per fer visible el nostre rebuig a continuar sotmesos/es al Regne d'Espanya.

És per això que demanem que el 9 de març no votis:
Els Països Catalans no som Espanya: ABSTENCIÓ!

Web

CODI REVOLUCIÓ 1.1

2008-02-18T10:12:00.011+01:00

PAST
primitive communism
sharing everything
trade of exchange
social justice
/primitive communism
feudalism
/sharing everything
/trade of exchange
/social justice
hatred
rage
class society
imperialism
slavery
racism
wars
bourgeoisie
/feudalism
/PAST
PRESENT
capitalism
/slavery
neoliberalism
patents
capitalist globalization
consumerism
state terrorism
oppression
repression
common thought/global thought
syndicalism
internationalism
marxism
militancy
organization
class fight
self-management
participative democracy
/PRESENT
FUTURE
revolution
/capitalism
/state terrorism
/racism
/bourgeoisie
/repression
/oppression
/patents
/wars
/hatred
/rage
/capitalist globalization
/imperialism
/consumerism
/class society
/neoliberalism
/class fight
/revolution
socialism
social justice
cooperativism
socialization
communism

Aquest codi l'he fet jo, el propietari d'aquest blog, i no té drets d'autor.

Cal dir que falten els "<>" tancant cada part del codi, perquè el bloc no els accepta.

Salut!

Linux és el càncer d'Amèrica

2008-02-16T17:07:00.003+01:00

Com la majoria de les coses que mereix la pena posseir, els ordinadors són un invent americà. Fes-li un cop d'ull a qualsevol ordinador modern i veuràs que és producte de l'enginy americà. Per exemple, aquest robust portàtil IBM que estic utilitzant va ser diseñaon i construït per una companyia americana. Funciona amb programari desenvolupat per Microsoft, una de les organitzacions americanes més productives. El meu ordinador fa tot el que pugui necessitar: puc realitzar el meu treball, presentar els meus impostos i fins i tot buscar en la Bíblia. Igual que tota la gran enginyeria americana, és un exemple d'innovació que posa gelós a un creixent grup d'intrusos europeus i xinesos. Odien el nostre lideratge en tecnologia informàtica i no es detindran davant no-res fins que hagin pres el control de tots els nostres ordinadors. Estic parlant d'un projecte cridat "Linux", alguna cosa amb el que potser encara no t'has topat, però pot ser que algun dia ho facis. És un programa d'ordinador que, al principi, va ser desenvolupat a Finlàndia com un intent d'evadir els drets de copyright i les patents d'una companyia americana cridada SCO Group. A diferència de Windows, que és un producte comercial ja madur (habitualment inclòs en tots els ordinadors nous), Linux és regalat. Pot ser que no sembli un gran problema; després de tot, hi ha un benefici mínim regalant un producte. Ésto seria així si no fora per la seductora ideologia Marxista del projecte Linux i el effecto que té els liberals dels Estats Blaus (n.t: el blau és el color dels Demòcrates Nord-americans. Segons ésto, els Estats Blaus són els governats per dita partida). De fet, Linux està tan estès i assentat entre els Estats Blaus i moltes de les universitats liberals que un dels majors experts en computadores, Steve Balmer (de Microsoft) ha descrit Linux com un cancer. La indústria americana de programari està valorada en més de de 7.000 milions de dòlars; introduint un producte estranger com Linux, el qual sovint es distribuïx gratuïtament, podria amenaçar a tota la indústria. Una generació d'usuaris podria acostumar-se a acceptar programari estranger abans que pagar per un producte americà de qualitat superior. Si tan sols el perill afectés a la nostra economia!: Avui dia, els ordinadors controlen tot; des d'emissores de televisió fins a bucs de guerra. La nostra infraestructura de defensa i informació crucial estan contruidos sobre tecnologia informàtica. Si vam consentir que aquest cancer s'introdueixi en les nostres xarxes, no seria possible predir l'efecte que tindria en la nostra infraesctuctura, i això és just el que els liberals estan intentant fer. Imagina si el discurs de l'Estat de la Unión fora hackeado perquè l'emissora de televisió decidís estalviar-se diners utilitzant Linux. Imagina si un bombarder espia s'estavellés perquè el seu programari va ser escrit per intrusos xinesos o europeus. Tindria el mateix sentit que convidar als francese a venir que envaïssin la Casa Blanca. I saps que programari utilitza Osama Bin Laden en el seu portàtil? Si has pensat que és Linux, has encertat del tot. Osama utilitza Linux perquè aquesta dissenyat per a piratejar DVDs, per a saltar-se l'Acta de Copyright Digital i per a defraudar a companyies menjo Disney. La pròxima vegada que algú et pregunti com financen els agents del queda els seus rifles i els seus lanzamisiles, pots contestar-li que uns intrusos estrangers fan un programari cridat Linux que els ajuda a robar als americans. El problema de Linux és un tema que està creixent i que els conservadors americans no es poden permetre ignorar. Per sort, Microsoft ha preparat una gran quantitat d'informació per a ajudar als usuaris a mantenir-se allunyats d'aquesta amenaça. I hi ha alguna cosa que el teu pots fer per a ajudar que Amèrica segueixi sent el nombre 1 en el sector de la informàtica: Si un dels teus amics està usant Linux o pogués estar temptat a provar-lo, ensenya-li aquest article. Explicale que Linux és una seriosa amenaça i que si ho utilitza podria estar deixant les portes del seu ordinador obertes a intrusos xinesos. Si veus que una companyia utilitza Linux, és possible que no hagin pagat per aquest programari. Denuncia'ls davant l'Aliança d'Empreses del Programari, qui tenen l'autoritat legal d'inspeccionar els ordinadors de qualsevol empresa a la recerca de qualsevol programa il·legal, com Linux. Finalment, recorda afegir als usuaris de Linux en les teves oracions aquesta nit. Com individus, pot ser que no siguem capaços de canviar la mentalitat de la gent, però la Bíblia ens ensenya que Déu pot fer que qualsevol pecador es penedeixi.

---------------------------------------------------------------------
És brutal la por que tenen els americans a que Linux esdevingui més del que és avui en dia.

Veuen perillar la seva industria.

Passeu-vos a GNU/Linux!

Fragment d'Els Pilars de la Terra

2008-02-14T20:55:00.005+01:00

"Mentre es trobava assegut al mur, a prop de la porta del priorat, pensant desconsolat en tot això, va advertir, sorprès, que allà hi havia la Princesa.
Va parpellejar. Ella s'obria camí entre la gentada en direcció a la porta, i semblava angoixada. Estava encara més bella del que ell la recordava. En aquells dies tenia el cos juvenil, voluptuós i de suaus rodoneses que cobria amb rics vestits. Ara estava més prima i semblava una dona, més que una adolescent. Anava coberta amb un tosc vestit amarat de suor que se li agafava al cos, revelant uns pits turgents, un ventre llis, malucs estrets i cames llargues. Tenia la cara bruta de fang i duia despentinada la bonica cabellera. Estava trastornada per alguna cosa, i la seva expressió reflectia temor i desconsol. Però l'emoció li donava una bellesa més gran al rostre. Jack es va quedar captivat. Va sentir una excitació peculiar als engonals que mai fins llavors no havia experimentat.
La va seguir. No va ser una decisió conscient. Feia només una estona que es trobava assegut al mur, bocabadat, i a l'instant travessava a corre-cuita la porta darrere d'ella. La va assolir quan era a fora, al carrer. Desprenia una olor d'almesc, com si hagués estat treballant dur. Va recordar que solia fer olor de flors.
-¿Alguna cosa no rutlla?-li va preguntar.
-No, no passa res-va replicar ella, lacònica, accelerant el pas.
Jack va continuar caminant al seu costat.
-¿No et recordes de mi, oi? L'últim cop que ens vam veure em vas explicar com es fan els nens.
-Ja n'hi ha prou! Tanca la boca i toca el dos!-li va cridar Aliena.
Jack es va aturar i va veure com s'allunyava. Se sentia decebut. Era evident que havia dit alguna cosa incorrecta.
L'havia tractat com un nen. Ja tenia tretze anys, però ella, des de l'arrogància dels seus divuit, devia considerar-lo un nen.
Va veure com pujava a una casa, com agafava una clau que duia a una corretja que li penjava del coll i com obria la porta.
Vivia allà!
Això canviava les coses.
La perspectiva d'abandonar el bosc i anar-se'n a viure a Kingsbridge ja no li va semblar tan dolenta. Veuria la princesa cada dia, i això compensaria moltes coses.
Va romandre on era, vigilant la porta, però Aliena no va tornar a sortir. Li semblava que feia alguna cosa extranya, allà, al carrer, amb l'esperança de veure algú que amb prou feines coneixia. Però no sentia desigs d'allunyar-se d'aquell lloc. En el seu interior sentia una nova emoció. Ja res no semblava tan important com la Princesa. S'havia convertit per a ell en una idea fixa. Estava encantat. Estava posseït.
Estava enamorat."

Així es com s'acaba la Segona part dels Pilars de la Terra, un llibre que m'estic llegint, i que ja vaig per la pàgina 726.

Quan vaig llegir això, vaig pensar que estaria bé esmentar-ho aquí, i ja ho veieu.

Vagi bé.

Sense títol

2008-02-12T20:51:00.000+01:00

Ara mateix, m'agradaria escriure un text explicant com em sento, però tinc el cap tant embolicat que no sé per on començar i ni tan sols sé si m'aclariré...

Davant teu em sento tant insignificant, que em deprimeixo i tinc la sensació que jo amb tu no hi puc estar, perquè ets massa per mi, em superes, en tots els aspectes, tu tens molts més amics que jo, en tens de cada dia, en tens que t'estimen i et saben escoltar i a més a més t'ajuden de tot cor, tens sort, però jo no en tinc. M'agradaria disposar d'uns amics amb els quals pogués parlar tranquil·lament, explicar el que em passa pel cap i que no riguin perquè la seva ment és tan inútil que pensen que són tonteries que no tenen cap importància, aquesta gent és la que menys em convé, i és la que em rodeja cada dia. Però, què puc fer? Una de les respostes seria ignorar-los i fer la meva vida, però això no ho podria fer, perquè el sentiment de ser sol a la vida de cada dia seria molt pitjor que el sentiment de no sentir-me escoltat per ningú. He passat la majoria d'anys de la meva vida esclau d'unes persones que em tractaven com ells volien, perquè sabien que no tenia ningú més amb qui anar, m'he passat 4 anys enganyat per uns companys que es mostraven amistosos amb mi mentre que per darrere no paraven de criticar. I ara em trobo envoltat per persones amb les quals no coincideixo en la manera de pensar, elles només pensen en el cap de setmana, anar a la discoteca i lligar amb noies que lliguen per sentir-se importants tenint un nòvio que no s'estimen, i amb els nois passa igual, se senten importants lluint una noia que es maquilla, que té un físic espectacular però una ment i uns sentiments nuls, aquesta gent em fa pena, però no la puc rebutjar, car és la única que tinc el dia a dia.

El meu cercle d'amics es limita a un grupet que es fa dir asectari, i que, no dic que no siguin molt bons amics, que ho són, són les persones que més m'estimo en aquest món i amb les quals compartiria la major part del temps que tinc disponible, l'únic inconvenient és la distància, m'he preguntat moltes vegades per què he de tenir unes persones tant maques lluny de mi, i perquè he d'estar envoltat de gent que no m'entén, que considera els ideals socialistes una tonteria.

Tot seguit faré un recordatori a en Lluís Maria Xirinacs, el seu escrit abans de morir m'identifica molt.

"He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!"

Però això no vol dir que m'hagi de morir, en Xiri ja havia recorregut gran part de la seva vida, jo no.

Jo em sento igual que ell abans d'abandonar-nos, havia estat oblidat, i havia caigut en un pou, del qual no va saber-ne sortir.

Jo n'estic segur que en sortiré, perquè sé del cert que el meu cas no és el mateix que el seu.

Vull aixecar cap d'una vegada, però cada cop que ho intento em trobo alguna llosa que em fa mal, i aquesta llosa no la puc trencar sense la vostra ajuda, he tancat el Fotolog perquè em sentia ignorat, actualitzant cada dia i obtenint 4, 5 comentaris com a màxim, mentre que la resta de gent que conec, n'obtenia molts més, perquè els altres tenen amics que poden comentar, jo no en tinc, i és per això que estic deprimit i frustrat, tu no en tens la culpa, Irena, tu m'intentes ajudar, i ho agraeixo, però amb tu no n'hi ha prou, necessito sentir l'escalfor que dóna saber que tens uns amics amb els quals pots confiar els teus secrets, i que cada dia seran al costat teu, per riure en els moments feliços, i plorar en els moments tristos, començo a perdre tota esperança d'obtenir aquesta escalfor. I les experiències amargues que he tingut, em condicionen a l'hora de buscar uns amics, perquè crec que em rebutjaran, i el meu sentiment de por augmentarà, i tot serà pitjor.

Voldria tancar-me dins una capsa, aïllat d'aquesta societat que dicta les coses que has de tenir i les maneres que has de mostrar per no sentir-te rebutjat, jo mai rebutjaré un amic o una amiga, perquè no crec en aquests jous.

Ajudeu-me a superar el que estic passant, us ho agrairé molt.

Gràcies

Edu

800 anys després

2008-02-02T15:42:00.000+01:00

Primer de tot, m'agradaria desitjar un feliç aniversari al nostre rei En Jaume, sigui on sigui.

Després, posaré, tal i com vaig dir ahir, un fragment del "Llibre dels feits" en el qual es narra com Jaume I rebé una ferida en el setge de València, l'any 1238:

"E nós que·ns en tornàvem ab los hòmens, volvem-nos contra la vila a esguardar los sarraïns que havia la companya gran defora, I. balester tirà'ns e de part lo capel de sol, e·l batut donà'ns en lo cap ab lo cayrel, prop del front. E Déus que ho volch, no trespassà lo test, e exi'ns be a la maytat de la testa la punta de la sageta. E nós, ab ira que n'hagem donam tal de la mà en la sageta que trencam-la e exia'ns la sanch per la cara a enjús, e ab lo mantel de sendat que nós aduýem torcàvem-nos la sanch, e veníem rient per tal que la ost no se n'esmayàs."

PER MOLTS ANYS REI NOSTRE!

Adhesió a la campanya en homenatge a Jaume I

2008-02-01T08:41:00.000+01:00

Aquest bloc s'ha adherit a la campanya per homenatjar el naixement de lo nostre rei Jaume I El Conqueridor.

Enguany, l'any 2008 es compleixen 800 anys d'ençà que nasqué lo nostre més gran rei, i per homenatjar-lo, demà dia 2 de febrer, els membres de la Xarxa de Blocs Sobiranistes publicarem un fragment del Llibre dels fets juntament amb un apunt de particular homenatge.

VISCA LO NOSTRE REI, CONQUERIDOR DELS ACTUALS TERRITORIS QUE CONFORMEN ELS PAÏSOS CATALANS!

El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.

Vuit-cents anys després del seu naixement, els membres d'estatpropi.cat volem recordar al regent que amb tarannà guanyador assentà les bases de l'actual nació catalana. Des d'EstatPropi.Cat us proposem que la campanya «Suma't al mapa per un Estat Propi», i per tant el seu mapa, esdevingui el millor homenatge a lo nostre rei. El mapa configura la nació que avui no només perviu sinó que lluita, fruit del seu regnat. La portada d'EstatPropi.Cat és doncs la demostració que vuit segles més tard, i malgrat les guerres perdudes i desventures trobades, seguim avançant amb la determinació de situar la nostra nació al nivell que per història, cultura, caràcter i voluntat ens pertoca. Aquest 2008, des dels territoris que ell regnà i des de multitud de contrades arreu del planeta, les catalanes i els catalans ens sentim hereus del seu projecte, que adaptem i fem nostre amb l'empenta necessària per a erigir un nostre propi Estat.

Quan somrius

2008-01-24T21:08:00.001+01:00

Avui penjo aquesta cançó, perquè m'agrada molt, i em recorda a la Irèna, m'emociona molt...

Ara que la nit s'ha fet més llarga
ara que les fulles ballen danses al racó,
ara que els carrers estan de festa,
avui que la fred du tants records.

Ara que sobren les paraules,
ara que el vent bufa tant fort,
avui que no em fa falta veure't,
ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat.

És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm
quan la nit es fa més freda
quan t'abraces al meu cos.

I les llums de colors,
m'il·luminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t'aixeques,
és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú,
són petits detalls tot el que em queda
com queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai més tornaries
el temps pacient ha anat passant
qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
quan somric content de veure't,
quan la nit es fa més neta,
quan m'abraço al teu cos.

I les llums de colors
m'il·luminen nit i dia,
les encén el teu somriure
quan et parlo amb el cor.

Perquè, malgrat tingui ganes de plorar a la seva espatlla, lluitaré per ella, lluitaré per nosaltres.

T'estimo
Et necessito
Vull dormir amb tu
No vull acomiadar-me mai més de tu

La vida és injusta...

Error 17 del GRUB

2008-01-23T23:52:00.001+01:00

Avui mateix m'ha sortit aquest error a l'iniciar el meu PC. Apreto el botó d'engegada del PC i de sobte em trobo que el GRUB, el selector de sistemes operatius, mostrava un missatge com aquest:

 GRUB loading stage 1.5
GRUB loading, please wait...
Error 17

Si us ha passat i sou aquí perquè busqueu la solució a aquest problema, la trobareu.

Bé, comencem:

Primer pas - Arrencar des d'un Live CD

Buscar el Live CD de la distribució que teniu més a mà, en el meu cas, ha sigut el Live CD de l'Ubuntu (Gusty Gibbon), el qual també inclou una opció d'instal·lació del sistema operatiu.

Introduïu el Live CD dins el lector de CD-ROM (o DVD-ROM) i reinicieu el PC, us sortirà la pantalla d'inici del mateix CD i trieu l'opció d'arrencar des del CD, que en molts casos és la primera.

Segon pas - Obrir el terminal

Bé, aquest pas, si ja has fet servir el terminal, et serà senzill de realitzar, es tracta d'anar a Applications ---> Accessories ---> Terminal (ho poso en anglès, perquè la majoria de Live CD's són en anglès).

Tercer pas - Recuperar el GRUB

Heu d'executar les següents línies d'ordres:

sudo mount /dev/hda /mnt
sudo mount -o bind /dev /mnt/dev
sudo mount -o bind /proc /mnt/proc
sudo chroot /mnt
grub-install /dev/hdaX

Nota: El terme "hda" és el que diu quin nom té la nostra partició, les particions tenen noms diferents, com "sda" o "hda", per tant, si les nostres particions s'anomenen "sda" als lloc on posi "hda" hi haurem de posar "sda". A "hdaX" s'hi ha de posar el número de la partició per defecte. Per  exemple: Si la nostra partició és el número 2, hi posarem "hda2" o "sda2"

Espero que us hagi servit, si heu tingut problemes amb tot això, contacteu amb mi mitjançant un comentari a aquest article o bé al meu correu: eduard.1714@gmail.com

Salut!

Militar pel programari lliure

2007-12-20T17:36:00.000+01:00

Molts pensen que quedar-se a casa davant el PC és una activitat inútil per acabar amb el capitalisme, s'equivoquen.

Som molts els que ens estem cada dia davant el PC treballant (lliurement) per poder oferir un Sistema Operatiu lliure, i una serie de programes lliures de distribuïr i editar. Moltes vegades aquest concepte es compara amb les poques ganes de moure's de la cadira per passar a l'acció, però no és cert. Des del PC es fan moltes coses.

Pel mateix preu, a aquests que prediquen de revolucionaris i anti-sistemes, se'ls hauria de retreure que el seu PC funcionés per mitjà d'un Sistema Operatiu no lliure, patentat, i per tant, afavorit pel sistema que intenten enderrocar, però que creix per un altre camí que a vegades s'oblida, la informàtica.

Fa mooolts anys, un senyor anomenat Bill Gates neix, i amb ell neix també una altra manera d'entendre el capitalisme, Bill Gates ha construït el capitalisme informàtic, el que aquest no esperava, però, és que us anys després un altre senyor inventés el socialisme informàtic, bé, no va ser un sol senyor, qui va inventar i ha fet crèixer aquest socialisme aplicat a la informàtica, foren Richard Stallman i un bon grapat d'altre gent, anomenada hackers o programadors que varen desenvolupar aquest socialisme i que avui en dia encara desenvolupen.

Si realment sou tan revolucionaris i anticapitalistes, passeu del Sistema Operatiu que us ofereix capitalisme i adquiriu un altre Sistema Operatiu que us enviarà socialisme, passeu-vos a GNU/Linux.

A partir d'ara, m'agradaria rebre força correus i/o missatges instantanis demanant-me ajuda per poder instal·lar aquest sistema operatiu: eduard.1714@gmail.com

Si no treballeu en un ordinador lliure, no sereu mai lliures, perquè els ordinadors són el futur, i el futur dels ordinadors l'hem d'escollir nosaltres, tenim dues opcions, capitalisme informàtic o socialisme informàtic. Què decidiu?

Jo ja he decidit.

Salut!

Junts l'acabarem portant

2007-12-17T15:31:00.000+01:00

Nou anunci de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, aquí el teniu:

El vídeo intenta dir que els catalans no podem portar la nostra samarreta oficialment quan juguem a futbol, per tant, cada cop que una persona toca la pilota, se l'ha de treure.

Primera avaluació

2007-12-12T23:10:00.001+01:00

Bé, aquí penjo les notes de la primera avaluació.

Cicle Formatiu de Grau Mitjà - Formació Professional d'Explotació de Sistemes Informàtics (Informàtica)

- SOMM: 7

- IMAOC: 7

- IMSXL: 3

- IMESI: 4

- RET: 5

- CELE (Anglès): 5

Projecte Hardy Heron en marxa

2007-12-12T00:17:00.001+01:00

La nova versió de l'Ubuntu, la 8.04, o Hardy Heron ja s'està desenvolupant, programadors de tots els països editen l'anterior versió per poder fer-la més perfecte que ara, la versió alfa 1 de la Hardy Heron, o Ubuntu Hardy Heron ja està en marxa, l'any que vé sortirà i haurem d'actualitzar.

Espero que a la que va després de la Hardy ja hi pugui aportar els meus coneixements, i ajudar a millorar aquest sistema operatiu tan i tan perfecte.

Salut i programari lliure!

5 mesos, cony!

2007-12-11T23:57:00.000+01:00

I tant Irèna, recordo cada un dels moments que varem passar aquell 11 de juliol, recordo imatges de tu i jo corrent cap al cine, perquè arribavem tard, em venen moltes imatges al cap, i no en sé triar cap, totes tenen la mateixa importància, perquè totes són amb tu.

Recordo aquells dies inacabables els quals ens passavem fins les 4 de la matinada parlant i parlant, i mirant-nos, i jo que no tenia l'ordinador normal bé, i havia d'anar amb el portatil, tinc moltes imatges d'aquells dies abans de marxar de colònies. També recordo les colonies, uns dies que vaig passar molt malament, però que tenia amics al costat que me'ls feien passar mínimament bé (ja us sentireu identificats), les ganes d'engegar-ho tot a la merda, perquè et necessitava, eres lluny i et necessitava.

Recordo aquell 30 de juliol, jo arribava tard i tu m'esperaves a sota en Macià, com sempre, et vaig veure i no vaig poder retenir les ganes d'abraçar-te, abraçar-te i abraçar-te, de no deixar-te anar, tenia ganes de fondre'm als teus braços, recordes? Recordes que volíem trucar a aquella colla i que no tenien saldo, cap dels dos? I que vam anar a una cabina i se'm va quedar 50 cèntims? Recordar això és molt emocionant, em fa sentir feliç, el noi més feliç de tota Catalunya (perquè segur que n'hi ha molts més arreu del món).

Recordo el primer dia que vaig arribar a casa teva, haviem quedat per anar a veure el Gamper, jo portava una samarreta antimadridista i tu portaves una samarreta amb una vaca (o un ruc) que hi posava Vall D'Aran, i uns pantalons grisos, em vas venir a buscar a l'estació, i vam pujar caminant, tenies ganes d'ensenyar-me on vivies, però una mica de por perquè dubtaves de si jo ho acceptaria. Vam arribar a casa i vam entrar pel garaig, hi havia ton pare dinant i recordo que el vaig saludar donant-li la mà, recordo que vam tancar la porta de la cuina i em vas ensenyar tota la casa, em vas fer triar l'habitació per anar a estimar-nos, i vam triar la del piano, perquè era l'única que tenia pany i llit. Va arribar ta mare i ens vam aixecar per anar a rebre-la, i jo recordo que primer em vaig quedar molt tallat, i no em vaig atrevir a fer-li dos petons. Vam pujar a la teva habitació i després vam baixar a vigilar la Núria, perquè deia que es volia banyar, i ta mare marxava. Ens vam estar a la gespa una bona estona, vigilant que ta germana no prengués mal.

I què n'ha sorgit d'això? D'aquests petits moments junts, d'aquesta relació que de seguida es va anar fent gran? Un amor que durarà tota la vida, i ja no dic només de part meva, sinó de part dels dos.

Perquè m'aguantes les neures (que no són poques).
Perquè amb tu em sento bé, em sento estimat, i això és el millor que et pot donar la vida, sentir-se estimat és un sentiment que supera tots els altres.

Sé que prentenies superar-me amb l'entrada del teu flog, però no, a mi no em superes, en això kek, em superes amb moltes altres coses que ja m'agrada que em superis, i que no diré.

Ara mateix, acabo d'escriure això i no sé quina foto posar, una de vella, d'aquells primers dies a casa teva? Vinga va! Una del primer dia que em vaig quedar a dormir.

Tots sabeu que tinc una memòria de peix, però que quan faig servir el buscador, ho trobo tot.
El meu cap és com un sistema de fitxers, està clar que trio l'ext3, és molt millor que el FAT o el NTFS. Molts arxius els deixo aparcats, i després no els recordo de res, però d'altres els recordo perfectament.

I no m'enrotllaré més, que ja sé que s'us fa pesat ;)

Res, que agraeixo tot el que em dones, que no és poc, que vull passar el que em queda de vida (esperem que sigui molt temps) amb tu.

P.D: Potser em posen ulleres (H)

Recordes això?

Et necessito...

t'estimo.

I això?

Puc passar les nits en vetlla si no dorms,
puc provar d´espantar tots els teus malsons,
dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no puc cantar-te a cau d´orella una cançó.

Tu i jo ja sabem de què va, així que no cal que faci comentaris.

Apa gent, gràcies per haver aguantat aquest rotllo, i gràcies per aguantar aquest rotllo de parella, que fa molta ràbia però que sé que us estimeu. Salut!

Lliçons sobre els recursos humans i les noves tecnologies

2007-12-11T00:24:00.001+01:00

L’escombriaire de Microsoft

Un home perd la seva feina i, després de buscar durant diversos mesos, acudeix a una entrevista a l’empresa Microsoft, que busca escombriaires.

El gerent de RR.HH. li pregunta les seves dades, el fa escombrar, el felicita i li diu: “el lloc és seu. Doni’m el seu e-mail i li enviaré el dia i l’hora en què s’haurà de presentar”.

L’home, desconsolat, li contesta que no té e-mail i el gerent de RR.HH. li diu que ho lamenta molt però que si no té e-mail, virtualment no existeix, i que com que no existeix no li pot donar la feina.

L’home surt desesperat. No sap què fer. Té només 2,5 € a la butxaca. Llavors decideix anar a una parada de fruita i verdura del mercat i compra una caixa de tomàquets de 10 kg. Després va casa per casa venent el quilo de tomàquets a 50 cèntims. En menys de 2 hores havia duplicat els seus diners. Llavors va repetir la mateixa operació tres vegades més. Després se’n va anar a sopar a un xiringuito per 5 € i va tornar cap a casa amb 15 €.

Se’n va adonar que d’aquesta manera podia sobreviure, i cada vegada surt més d’hora i torna més tard i així duplica, triplica i fins i tot quatriplica els diners en un sol dia. Amb bastant sort al seu favor, aconsegueix comprar una furgoneta que al cap d’un any canvia per un camió, i al cap de tres anys ja té una petita flota de furgonetes, monovolums i camions.

Després de 5 anys, el bon home era amo d’una de les principals distribuïdores alimentàries del país.

Llavors rep un assegurador de vida, i quan acaba la conversa, aquest últim li diu que li doni l’e-mail per enviar-li la pòlissa. I l’home li contesta que no té e-mail i l’assegurador li diu: “si vostè no té e-mail i ha aconseguit construir aquest imperi, no vull ni imaginar-me el que seria si tingués correu electrònic...”.

I l’home respon: “Seria escombriaire de Microsoft”.

Lliçó 1: Internet no et soluciona la vida.

Lliçó 2: Si treballes pel teu compte i tens sort pots ser milionari.

Lliçó 3: Si vols ser escombriaire de Microsoft has de tenir e-mail.

Observació: Si això t’ha arribat per e-mail, llavors és molt probable que estiguis més a prop de ser escombriaire de Microsoft que multimilionari.

Lliçó 4: Cada dia t’has d’aixecar més d’hora i arribar més tard a casa.

Lliçó 5: Si la teva parella no ven tomàquets amb tu i cada dia arribes més tard, algun dia et demanarà el divorci i se t’emportarà la meitat dels euros que hagis guanyat.

Més que un club

2007-12-10T23:48:00.000+01:00

Normalment és un club criticat per la majoria de socialistes de tot el món per la seva capitalització, per la gran quantitat de diners que mou.

El Barça, un club capitalista, injust i desigualitari destina 1.500.000 milions d'euros l'any per millorar la qualitat de vida dels nens de Swatzilàndia.

Swatzilàndia és un país en el qual un 40% de la població té el VIH, la SIDA, vaja. El Barça ajuda a aquesta comunitat de persones, aportant gran material, construïnt hospitals de campanya per tractar als nens i mares infectats, impulsa l'ús del preservatiu, en definitiva, millora la qualitat de v¡da d'aquests nens que no tenen cap culpa de viure i d'haver nascut en un país que encara no ha estat desenvolupat.

Avui he vist un reportatge sobre això a l'Entre Linies, el programa de TV3 que fan després de Ventdelplà, la veritat, m'ha sorprès veure a una persona de classe alta, un burgès que li sobren els diners, que li surten per les orelles, passejar-se per aquell món tan diferent a ell mateix, m'ha sorprès veure aquella colla de nens, somrient en veure'l passar, repartint felicitat, repartint recursos a la societat no desenvolupada. No crec que el Barça es mereixi ser despreciat i malanonemant capitalista, el Barça és un club al qual li preocupa la resta de gent, el Barça està passant pels seus millors moments, el Barça reparteix il·lusió a la gent que està desilusionada i que no esperen res en aquesta vida.

El Barça construeix escoles a Swatzilàndia perquè els nens d'aquell país puguin aprendre el que no podrien aprendre si el Barça no s'hagués implicat en aquesta qüestió soldària.

Crec que Joan Laporta està essent el millor president que ha contemplat el Barça en tota la seva història, un president solidari, que li importa l'altre gent, que li importa el bon joc de l'equip que presideix, però que fa del Barça el millor club del món, fa del Barça més que un club.

Quants clubs trobarem, i més rics que el Barça, que facin tals accions solidàries? CAP! Ni el Chelsea, ni el Madrid, ni el Milan, cap equip s'involucra en aquesta situació de pobresa que viuen aquests nens.

Haguessiu hagut de veure la cara d'aquella colla de nens, sense una roba digna, amb aquells ullets d'il·lusió, quan Joan Laporta els repartia pins amb l'escut del Barça, a aquests nens se'ls ha de donar il·lusió per viure la vida, i és el que fa el Barça, repartir il·lusió arreu del món, fer que aquest món sigui menys desigualitari i més igualitari.

Gràcies.

Petit recull d'acudits sobre Microsoft

2007-12-03T10:45:00.000+01:00

Tres programadors de Linux i tres enginyers de Microsoft havien de fer un viatge en tren per assistir a un congrés.

A l'estació, els tres enginyers de Microsoft compren els seus tres respectius bitllets, i observen com els tres enginyers de Linux només compren un sol bitllet.

Un enginyer de Microsoft pregunta:
- Com viatjareu tres persones amb un sol bitllet?
El programador de Linux li respon:
- Mira i veuràs!

Total, que pugen al tren. Els enginyers de Microsoft seuen als seus respectius seients, mentre que els tres de Linux entren al lavabo, tancant la porta.
Al cap de poca estona d'arrancar el tren, arriba el revisor demanant els bitllets. Truca a la porta del lavabo i diu:
- Bitllet, si us plau.
La porta s'obre lo just i en surt una mà amb el bitllet. El revisor el marca, i continua la seva feina.

Al veure això, els enginyers de Microsoft van tenir una idea genial, i per no quedar-se fora de joc, copiarien el truc a la tornada del congrés, per estalviar-se alguns duros i demostrar-li a l'amo (Bill Gates) la gran intel.ligència que tenien.

A la tornada, a l'estació, els enginyers de Microsoft compren tan sols un bitllet, però quedant-se atonits ja que els programadors de Linux no en compren cap.

Un enginyer de Microsoft demana:
- Com penseu viatjar, sense bitllets?
Un programador de Linux respon:
- Mira i veuràs!

Al pujar al tren, els tres enginyers de Microsoft es posen en un lavabo i els tres programadors de Linux en un altre. El tren arrenca i ràpidament un del programadors de Linux surt del seu lavabo, se'n va cap a l'altre, truca a la porta i diu:
- Bitllet, si us plau!

---

Un enginyer de Microsoft, un d'Intel i un programador de Linux es troben dins un lavabo.

El de Microsoft, a l'hora de rentar-se les mans, ho fa a consciència, amb molta aigua i sabó, i per eixugar-se fa servir una pila de tovalloletes de paper, i diu:

- Els de Microsoft, el que fem, ho fem bé.

L'enginyer d'Intel, que també es renta a consciència, fa servir molt poca aigua i molt poc sabó, i per eixugar-se només usa la punta d'una tovalloleta de paper, diu:

- Els d'Intel, a més a més de fer-ho bé, ho optimitzem al màxim.

El programador de Linux, sense rentar-se, mira els altres dos i diu:

- Els de Linux no ens pixem a les mans...

S'ha de cremar tot el carbó

2007-11-26T20:38:00.000+01:00

Avui escriuré sobre la crema de fotos del rei borbó, i la campanya que impulsa aquesta crema.

M'agradaria dir que dono un plè suport als encausats per la crema de fotos i també m'agradaria dir que s'han d'esgotar tots els esforços, s'ha de cremar tot el cabró.

Hem de cremar-lo tot pel sol fet que els catalans no tenim rei, els catalans no volem ser sotmesos a les lleis espanyoles, que oprimeixen el nostre poble dia a dia, i aquest mai es deixa vèncer.

S'ha de continuar amb la campanya, per expressar el nostre rebuig a alló imposat per un dictador.

HEM DE CREMAR TOT EL CARBÓ!
HEM DE SEGUIR CREMANT!

Cançó sense nom - Lluís Llach

2007-11-21T22:10:00.000+01:00

Visca els presos de l'esquerra!

lliures!

On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó i en el fusell hi duus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant no pot mirar ni el blau del mar ni aquell cel blau
i ets tu qui els robes?

On vas amb les banderes?
On vas amb avions?
On vas?

On vas?
On vas amb els fusells?
On vas amb els canons?
On vas?

On vas?
On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples.

On vas quan ja l'infant no pot mirar ni el blau del mar ni aquell cel blau
i ets tu qui els robes.

On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó i en el fusell hi duus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples.

On vas quan ja l'infant no pot mirar ni el blau del mar ni aquell cel blau
i ets tu qui els robes.

On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó i en el fusell hi duus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples.

On vas...

-----------------------
Nota: En veure que no hi havia cap versió a lletra d'aquesta cançó que fós minimament acceptable, m'he disposat a passar-la jo mateix.

Confessions

2007-11-20T23:17:00.001+01:00

Tinc ganes d'escriure una cosa que em passa per dins des de fa dies i que em preocupa.

Això és personal, molt personal, i faré els possibles perquè només ho llegiu els que realment podeu entendre'm o comprendre'm.

Aquest tema només afecta a dues persones, una sóc jo, i l'altra tu.

Portem 4 mesos junts, ens hem vist una eternitat de cops i ja em coneix tota la teva família prou bé com per haver-me acceptat permanentment. Potser tot això que escriuré aquí i ara són paranoies fruit de la meva ment recargolada, però són les meves paranoies i és el que em volta per cap i el que en certa manera no em deixa ser completament feliç.

No entenc com amb aquests 4 mesos (posem-ne 3, perquè 1 no conta), la teva mare no s'ha fet a la idea que tu i jo estem molt enamorats l'un de l'altre i no ens separarem mai, perquè ens estimem. Ella ja hauria de saber que a aquesta edat apareixen els sentiments d'enyorança, d'estimació, i les preocupacions típiques, la teva mare ja hauria d'haver entès que quan dues persones volen estar juntes i no separar-se mai, sota cap concepte, vol dir que s'estimen i estan molt enamorades. Fa uns dies he divisat un comportament molt estrany amb la teva mare, com de no-acceptació dins la família, per tant, el pròxim dia, si ens trobem en el moment adient i en el lloc adient, li confessaré el que sento per tu, i ja d'una punyetera vegada, crec que quedarà tot aclarit. Em tortura el fet que et facin anar a dormir d'hora per tal d'allunyar-te de mi, o d'intentar fer-ho, han de saber que això no passarà mai, MAI. Perquè jo lluitaré amb totes les meves forces, si cal, li demano de genolls que m'accepti, perquè jo lluitaré, lluitaré i lluitaré per tu, perquè vals molt, perquè t'estimo, perquè t'enyoro i perquè et necessito.

Vull que tot lo meu sigui teu, que tot lo teu sigui meu, que siguem una família, que fem viatges, que ens divertim junts.

Més endavant anirem a Menorca, junts i amb vaixell.

Vull ser tu, vull que siguis jo!

I no vull tenir aquesta mena de pensaments al cap, em capfiquen, i, al final, ho acabes patint tu, i això és just el que jo no vull, fer-te patir, fer-te mal.

Mai he estimat una noia com ara t'estimo a tu, Irèna, tingue-ho ben clar, perquè m'hauràs d'aguantar tota la vida i tota la mort, perquè vull ser amb tu a tot arreu, perquè vull compartir-ho tot! Perquè vull venir a Cerler amb tu aquest hivern, perquè no et vull perdre... que encara que em diguis que no et perdré mai, jo sé que l'amor, si no hi ha estimança, s'acaba, per tant, sempre t'estimaré, sempre.

Ufff, que bé que va això d'escriure, m'acabo de treure un pes de sobre, gent.

Vaig a revisar el text, que segur que hi ha errades...

Text revisat.
Busco imatge.
Imatge prou original trobada.
Tanco l'edició.

Salut!

Problema de so amb l'Ubuntu

2007-11-19T20:38:00.000+01:00

No sé si ja us havia dit que no em funcionava el so a GNU/Linux, doncs avui, ara fa una estona, he aconseguit que funcionés.

Era la targeta de so, que no era compatible amb GNU/Linux, però això es pot solucionar sense cap mena de problema.

Només és qüestió d'instal·lar els repositoris de l'ALSA (Advanced Linux Sound Architecture).

Obriu el terminal i poseu-hi els següents codis:
sudo apt-get install alsa-base (premeu enter)
apt-get install alsa-utils (premeu enter)

Amb això ja us funcionarà el so.

Salut!

T'estimo

2007-11-14T18:24:00.002+01:00

A vegades una espurna de llum en la foscor et pot il·luminar la vida...

Llàstima que aquesta espurna només il·lumini una petita part de la meva vida.

Fart.

Ella ha d'estudiar, jo la vull veure, però alhora també vull que estudiï perquè em diu que sinó suspendrà, si la veig no estudia, i si no la veig em desespero.

Què faig?

A més, li vaig dir que simpatitzés amb Maulets, i ara encara té menys temps... sento que tot és culpa meva, que suspengui els examens i que no tingui temps de fer res, em sento com una merda.

Potser no ho entendreu... tan li fa.

M'estic pensant de bloquejar els comentaris, total, per la gent que comenta... almenys tindré alguna excusa per certificar que ningú em comenta, perquè clar, la societat és tan imbècil que defineix l'estimació social d'una persona a partir de si li comenten més el flog o no.

N'estic fart d'aquest fàstic de societat.
N'estic fart d'haver de justificar que faig vaga.
N'estic fart de tot, menys de tu. Tu ets l'espurna que m'il·lumina aquest tros de vida que em queda. Sense tu crec que jo ja estaria enfonsat.
Gràcies.

SI heu de comentar dient fàstics de l'actualització ja us els podeu estalviar, els comentaris.

I ara us cardaré una cançoneta per amenitzar una mica aquesta actualització tan cutre.

Lonely day - S.O.A.D.

Such a lonely day .... And it’s mine
The most loneliest day of my life
Such a lonely day .... Should be banned
It’s a day that I can’t stand

The most loneliest day of my life x2

Such a lonely day .... Shouldn’t exist
It’s a day that ill never miss
Such a lonely day .. And it’s mine
The most loneliest day of my life

And if you go
I wanna go with you
And if you die
I wanna die with you
Take your hand and walk away

The most loneliest day of my life x3

Such a lonely day
And it’s mine
It’s a day I'm glad I survived

www.fotolog.com/glider_sempri - Actualització del dia 14/11/07.

Amb ganes d'escriure...

2007-11-14T00:30:00.001+01:00

Sí, senyores i senyors tinc moltes ganes d'escriure.

Perquè em sento sol.
Perquè he tornat a pensar en aquells moments...
Perquè el 2 de desembre és el meu aniversari i estic segur que quasi ningú se n'enrecordarà...

Perquè aquest lloc és l'únic on puc expressar el que sento i que ningú em digui què en pensa, i si algú comenta malament de mi, esborraré el comentari i que et donguin pel cul, tros de fill de puta.

Bah, me'n vaig a dormir, o a intentar dormir...

Vagi bé.

Per fi a Linux

2007-11-12T00:10:00.000+01:00

Feia mesos que tenia l'ordinador amb sistemes de fitxers Linux (ext3) però sense connexió a la Inet.
És com tenir una canya i no ser a prop de l'aigua per poder pescar un peix que necessites per avançar i viure sense dependre de comprar-lo a una botiga.

Dissabte vaig anar a comprar una targeta de xarxa interna Ethernet i el cable de 10 metres que ara mateix em permeten escriure aquestes línies des de la meva distribució Fedora 7 (Moonshine), amb el Kernel Linux 2.6.xxx. Espero que no hagi de canviar de distribució, crec que aquesta és la més adequada per les meves necessitats, he provat dos escriptoris, el KDE i el GNOME, i el GNOME és el que m'agrada més, potser perquè és més senzill...

Em trobo molt bé explorant aquest Sistema Operatiu, em sento lliure i amb ganes d'ajudar a fer avançar el programari lliure, ja sigui traduïnt les pàgines web de les distribucions, els entorns d'escriptori (GNOME, KDE i Xfce) o bé quan hagi completat els estudis d'informàtica, ajudar a desenvolupar el kernel de Linux, treballar amb els desenvolupadors més bons del món seria tot un plaer.

Potser això sonarà una miqueta friki, però m'estic baixant quasi totes les distribucions de GNU/Linux per poder-les distribuïr a qui em conegui i vulgui tenir un ordinador lliure. Ja ho sabeu, si voleu un SO Ubuntu, Kubuntu o OpenSUSE ja ho sabeu, jo vindré a casa vostra i us l'instal·laré gratuïtament. Serà un plaer.

4 mesos

2007-11-10T23:51:00.000+01:00

El dia 11 de juliol començava una etapa molt important en la meva vida.

Aquell dia 11 m'havia de trobar amb una noia per anar a veure una pel·lícula al cinema, una pel·lícula que ens agradava als dos i que teniem moltes ganes de veure.
Aquell dia, començà un període dins meu que ara mateix estic segur que no acabarà mai de la vida, un període, una etapa d'amor intens i passió cap a aquesta noia. Una etapa que continua i que continuarà fins d'aquí molt, fins sempre, m'atreviria a dir.

Han passat 4 mesos i només una cosa ha canviat, l'amor que sento per tu s'ha quatriplicat.

Cada mes t'estimo més, Irèna, cada vegada més. I és que ets especial, ets una personal genial que estic segur que molta gent voldria tenir al costat en els moments bons i en els moments dolents.
Ajudes a que jo i molta gent més se senti feliç.

Gràcies.
T'estimo.

Fins sempre.

Instal·lació d'una xarxa sense fils amb Linux

2007-11-09T09:45:00.000+01:00

Aquests dies no escric massa perquè estic molt liat configurant la meva xarxa sense fils de l'ordinador.

I és que fa uns dies vaig instal·lar Linux al meu PC i és relativament molt complicat configurar una xarxa sense fils, amb el Windows no tenia cap mena de problema, però vaig fer el salt a Linux amb l'Ubuntu Feisty Fawn i no aconseguia configurar-la, després de provar el Ndiswrapper i la quantitat de consells que em varen donar els del Catalan Team i alguns amics, vaig descobrir que era la meva targeta de xarxa, la que no era compatible amb el Linux... i és que tinc una Conceptronic que es connecta via USB i surt connectada, però no aconsegueixo configurar-la perquè es connecti a la xarxa. Amb totes les distribucions de Linux us passarà el mateix, ja que és el Sistema Operatiu el que realment no és compatible amb la targeta.

Ara estic cercant una targeta de xarxa sense fils que realment hi sigui compatible.

Si teniu dubtes podeu contactar amb mi via e-mail (el teniu al perfil) o escriure un comentari a aquesta entrada ;)

I recordeu que si heu de fer el salt de Windows a Linux, aquí teniu una pàgina que de ben segur que us servirà, a mi em va servir.

Jo també estic emprenyat!

2007-11-06T16:27:00.000+01:00

Convido a tots els visitants del meu bloc a adherir-se a la campanya anònima que acaba d'aparèixer a la xarxa, el Català emprenyat vol denunciar l'emprenyament de tots els catalans pel tema de Renfe-Rodalies i els famosos esborancs.

Podeu adherir-vos a la seva web: www.catalaemprenyat.cat

El començament d'un bloc

2007-11-05T18:58:00.000+01:00

El començament d'un bloc és sempre molt especial, obres el teu espai en un món molt gran i alhora molt petit. Obres les portes a que la resta de gent vegi com et sents, el que et preocupa, lo malament que escrius, o si potser escrius bé.

M'agradaria començar aquest bloc com a un espai meu, un espai que mai violarà ningú, un espai per escriure-hi com em sento i que la resta del món ho llegeixi, si vol.

Aquí hi haurà el que jo vulgui i el que em dóni la gana a mi, hi haurà articles sobre informàtica, sobre política, sobre el meu poble, sobre la meva estimada Irèna, en definitiva, sobre mi.

Espero que no s'us faci massa pesat visitar aquest bloc, però si s'us fa pesat, no el visiteu mai més.

Salut a tots!